Poesia de temporada
por
Edu, el 3 de septiembre de 2011
Avui he tengut un desplaer,
d’aquests de suor freda,
que just quan acaba sa veda
de tots jo som es darrer.
Canya xinesa trobada amb xamba,
rodet de curricà per no tudar,
per un peu, un ronyó vaig donar
i un ull inflat per sa gamba.
Convidem a tot-hom o farem curt,
sa dona i es fills per «fer-la negra«,
guardant el masteler deixam sa sogra,
partim tira tira i a la fi se surt.
No hi ha un rodal on tirar-la,
venga colzades per obrir pas,
a jo me dóna en el nas,
que ...