Avui he tengut un desplaer,
d’aquests de suor freda,
que just quan acaba sa veda
de tots jo som es darrer.

Canya xinesa trobada amb xamba,
rodet de curricà per no tudar,
per un peu, un ronyó vaig donar
i un ull inflat per sa gamba.

Convidem a tot-hom o farem curt,
sa dona i es fills per «fer-la negra«,
guardant el masteler deixam sa sogra,
partim tira tira i a la fi se surt.

No hi ha un rodal on tirar-la,
venga colzades per obrir pas,
a jo me dóna en el nas,
que de gent guanya a sa revetla.

Una picada a la fi s’atrapa,
que es de guapo quan arriba
mes quan falta un pèl de barba,
va es cabró, riu, i s’escapa.

Diran que es com l’or,
preus alts a la subhasta,
però crec que ja  me basta,
fins l’any que ve, raor.