Bones a tots aquets bons pescadors!!

He decidit publicar aquesta entrada per que crec que després de tant temps de mirar aquest foro ja era ora que fes sa meva petita contribució.
Divendres passat, vaig rebre sa cridada d’un amic que tenia molta pesquera, jo que el dia abans havia anat a fer un poc de submarina (3h) i no havia aconseguit tocar escata, també en tenia, però estava cansat d’anar d’excursió a ses roques per tirar una estona sa canya, tenia els genolls ressentits i no volia pegar-me sa gran panxada. Per això li proposo anar a migjorn i deixar mos de grans caminades, avui bastava anar peu pla 15 min i seure a sa cadira.
Partim cap a puesto, arribam a hora de berenar amb el que no podíem perdre massa temps en montar ses canyes ja que hi havia faaaaaammm!!

Res , qüestió que enllestim ses canyes , tiram i ens posam a rovegar. No havien passat 10 min que sa meva canya tremola, i li dic a nes company : “mira sa puntera, qualque palometó esta assustant sa lliseta” , i res. Al cap de 10 min més , sa puntera torna tremolar, “cagondena que no tendra fam es p_t_ peixot” pens mentre m’acabava es panet. I amb aixo que plasssssssssss, sa canya sa torna loca ,es fil comença a sortir a les totes i la musica del carret em fa començar a sentir una descarrega d’adrenalina que només puc comparar a una altra picada que vaig tenir ja fa temps.

Començ la lluita quan veig que la primera carrera perd un poc de força , uns 2 min de carret a les totes , poc a poc vaig cansant es bergant que duia al final del fil, tenia por de perdre’l i per això vaig decidir que això era el millor , anar molt amb bones, i si calia , assumir que el perdria . Les ganes de sostenir amb les mans un peixot pescat a canya no podien guanyar-me, tenia que tranquil•litzar-me. Als 10 min el vaig començar a vorer, no podia creure-ho , era el peix que volia, no estava a cap dels llocs on intuïa que es passejàvem però era ell, era el meu trofeu , el que havia estat esperant durant molt temps , molts zeros , xopades i constipats havien passat però ja el tenia davant.

Ara ja només calia donar-li gambaner i pujar-lo amb mi, però……… cris_o en pel taronges navell!!!!!! No hi cabia, vaig posar-me dels nirvis ,no sabia que fer, la mar estava remoguda i sobretot freda!! Però amb això que va venir una ona que aixecà es peix i mel col•locà a una tenassa , no havia que pensar-se res, ho ara o mai, mi vaig tirar de cap , tirant sa canya en terra sense mirar si hi havia roques que la poguessin fer malbé, vaig quedar xop fins me amunt que sa cintura, però això va esser el resultat de tota aquesta historia….