Després d’estar de vacances  a l’altra costat de l’Atlàntic i encara amb el «jet lag» al damunt, vaig decidir fer una sortideta als sards amb es germà.

Hi havia una mica de mar i al final encara va augmentar més, cosa que va ajudar a fer el «rancho».

La primera calada i el primer sard ja estava dins les meves mans, a uns 15 metres el meu germà també tocava escata… després me varen pegar una estirada molt bona i per no rompre vaig haver de deixar que s’enrocàs. Ja l’hem feta!!!! hi havia tres opcions: Una morena que s’enroca i si no pot enrocar-se es fa una pilota i acaba per rompre; un congre que pràcticamnet fa el mateix i la tercera opció i la que me convenia més a mi; un peix que obri les ganyes i «de aquí no me muevo».

Quan intentava desenrocar el peix, ell s’intentava desempescar fins que es quedava inmòbil. La paciència que me va faltar amb s’orada, me va sobrar en aquest cas. Vaig destensar el fil perquè es confiàs i en una d’aquestes i després de 10 minuts de jugar-hi (amb un 0’26 no pots fer el que vols, només el que et deixen…) el vaig aconseguir desenrocar i posar-lo a fer companyia al sard. Al final varem encara vaig agafar dos sards més i es germà un sard i una oblada. Què era? … sa foto us treura de dubtes.

D’altres vegades n’havia agafat qualqun però de mig kilo o 750 gr. que no arribaven a sa mida, però aquest el vaig poder fer a la planxa i després rematar-lo al forn!!!.

Una abraçada!
Pere

Pescata de la tornada de Pere

Pescata de la tornada de Pere 2