Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
Aprofitant es maig
por , el 22 de mayo de 2014
8 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas, Sargos | twitter twitter

Tal com ja he relatat per aquí, el mes de maig la mar és especialment agraïda i ens regala bones orades. Aquesta sortida no es va planificar a partir de la darrera on tres orades ens van alegrar sa nit, el que ara vos contaré és el resultat d’una nit de pesca planificada de fa un any.

Ara fa un any vaig publicar en aquesta fantàstica web una bona pescada, un repòquer d’orades. Aquella va ser una nit màgica que és molt difícil de superar. A més, va ser una nit totalment inesperada ja que a aquella platja havia agafat orades, però mai més d’una el mateix dia. Això me va fer pensar que no era una nit normal i que segurament havíem topat amb el dia triat per ses orades per a desovar o pel que sigui. Era el dia abans de la lluna plena del mes de maig.

Doncs bé, de camí de tornada a sa civilització, mentre ho passàvem puta amb es poal amb cinc orades que superaren els 8 quilos de pes, en Carles i un servidor ja vàrem posar data per a l’any següent. Ho hem de tornar a intentar, això no ha estat un caprici, qualque cosa hi ha darrera aquesta pescada, qualque motiu de la nostra natura, que és més llesta del que ens pensam.

Com a referència agafarem la lluna i planificarem la sortida per el dia abans de la lluna plena del maig d’aquest any 2014. Era un dimarts, mal dia. Triarem dimecres, el mateix dia de la lluna plena, així agafàvem vacances dijous i després sols ens quedaria un dia de feina per acabar sa setmana.

En Carles i jo arribarem a sa platja amb el sol baix i montarem canyes, peus, hams, esques, etc., sense pressa però sense pausa. El divendres passat jo havia fet sa pescada des triplet d’orades i ens ubicarem al mateix lloc de sa platja. Mentre muntàvem jo li contava a n’en Carles com havia anat aquella nit de pesca amb es meu cosí Miquel. Ja el vaig avisar que fins passades les 22.00 no començarien a picar, que tengués paciència. En Carles mai havia agafat una orada ja que fa relativament poc que es dedica a aquesta pesca. Passava una mala ratxa i ja li haviat dit que m’estimava més que les pescàs ell, que jo ja estava servit de la setmana anterior. Algú s’ho va prendre al peu de la lletra…

Feia més d’una hora que teníem ses canyes llançades, ja passaven de les 21.00, i ni toc a ses canyes. Bé, encara hi havia un poc de vent i dos cops m’havia pujat una mica s’avisador de picada, però ho vaig atribuir al vent molest. Li vaig comentar a n’en Carles que abans de fer-se fosc convenia revisar ses esques. Vàrem fer bé de fer-ho, jo tenia una ham ben net i un altre tallat es bressol a s’alçada de s’ham. Punyetes, m’ha pegat un peix, s’avisador ens ho havia dit, no era es vent!, i jo no havia tocat sa canya. Bé, paciència, canviarem esques i tornàrem a llençar amb ses esques ben lluentes esperant sa mossegada d’un peix, d’una orada.

Respecte a l’any passat, en Carles ha millorat molt el llançat i ha guanyat uns metres que el faran agafar més peix segons sa pesquera. Ell també va a tornar a llençar ses canyes amb esques noves abans d’arribar a les 22.00, hora on comença es ball de picades, normalment. Així va ser, es va començar a veure es llum de sa lluna plena i vàrem començar a pujar els avisadors. Jo vaig treure dos sards petits que vaig tornar a l’aigua i tot seguit en Carles va tenir una bona picada. Va començar a replegar i tenia un peix darrera, que es va escapar en es mateix escaló de sa platja. Quina ràbia! A jo me va parèixer un sard ben gros, que segur passava dels 700grs.

No ens va donar temps a queixar-nos gaire i una altra bona picada a sa canya de’n Carles. Va començar a replegar i ses estirades eren ben fortes, gairebé no podia replegar. Això és una orada Carles, segur. Bé, per desgràcia no ho sabrem mai, es va desclavar quan ja duia uns 30 metres replegats. Tot d’una me vaig permetre sa llibertat de corregir-lo, no havia clavat, havia començat a replegar sense pegar un toc suau de puntera, pot ser aquest era el motiu de perdre sa peça, o pot ser no.

Estàvem en un període ple de picades. Un altra cop sa canya de’n Carles va marcar picada i va treure un sard ben guapo que passava sobrat dels 600grs. Mentre, jo no tenia picades, però sabia que prest o tard vendrien. Sense temps de fer fotos al sard, en Carles va tornar a rebre sa visita d’un peix. Una bona picada que pareixia d’orada. Aquesta vegada si que va clavar i es peix no es va escapar. Li costava atracar-lo, es rodet no és l’adequat per aquesta pesca, segur que aviat en comprarà un de nou. Després d’una estona teníem en es peus una preciosa orada de 1.5Kgrs, sa primera d’en Carles, se que segur mai oblidarà. Ni foto férem, després me varen picar a jo i vaig treure una sard de més de mig quilet.

No aturàvem damunt s’arena, entre canviar esques, llançar, revisar picades, no teníem temps ni per fotos ni per descansar. En Carles va tenir una altra picada i va tornar a posar en sec un sard de més de mig quilet. Quina pallissa que m’estava donant. Jo ja no sabia que fer, vaig decidir passar del trilene fluorocarboni 0.30mm al 0.27mm, hi havia molta llum de sa lluna i pot ser baixar de diàmetre aniria bé. Més o manco va anar millor, vaig tornar a treure un sard d’un 500grs i una oblada d’uns 400grs, però d’orades res de res.

De sobte els peixos varen deixar de picar. Vàrem passar a ses pipes i esperàrem a que tornessin a voler menjar. Vaig observar un lleu toc a s’avisador i al replegar vaig notar un fort pes. Carles, aquí tenim qualque bergant. Mentre replegava ja veia que era qualque cosa rara, no estirava molt, però pesava bastant. Punyetes, és un pop trobiguera, quin bitxo més rar, amb unes cames llarguíssimes i amb taques pel cos.

S’havia fet tard, ja eren gairebé les dues del vespre i decidirem recollir canyes. Encara en teníem dues pescant, una per cap, i s’avisador de sa meva va pujar de sobte. Vaig esperar una estona i no repetia picada. Vaig tensar i no hi havia res, però vaig deixar s’esca en remull per si tornava es peix. De fet, va tornar, però a sa canya d’en Carles que estava a uns 10 metres de sa meva. Una fortíssima picada amb carreres que feien treure fil des rodet i el feia sonar com a música celestial. Ens miràrem i sabíem que hi havia un bon animal darrera sa línia. Es peix treia més fil i en Carles va decidir agafar sa canya i clavar. Era una bona peça que va donar molta guerra però que va acabar als nostres peus, una princesa de 1.7Kgrs.

Ja era tard i decidirem donar sa jornada per finalitzada amb dues princeses, quatre sards guapos, una oblada i un pop. Aquí teniu ses úniques fotos que férem abans de partir de sa platja. No vàrem repetir es repòquer de l’any passat, però vàrem tornar a saber de ses orades, i dels sards que també s’apuntaren a sa festa. L’any passat me va tocar a jo agafar ses orades i aquesta vegada ha estat en Carles qui, a la fi, s’estrena amb ses orades… i de quina manera. Ara ja tenim planificada sa propera sortida, a veure com va…

Salut a tots/es!
Miquel

8 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas, Sargos | twitter twitter

Comentarios

Molt bona Miquel, no deixau res pels pobres!!!! Aquests sardets no mereixen acabar així jajajaja!!!
A veure com va sa próxima sortida.

hace 5 años por PERE74

Miquel supongo que estos días de mayo están marcados a fuego en la memoria, pocas son las veces que los esquivos esparidos les da por hacernos sudar con sus peleas, para la próxima no importa esperar un año.jajaja a por ellos oe,..oe
Un abrazo

hace 5 años por Andrés

Supongo que será inutil preguntarte por la playa donde las pescastes.

hace 5 años por NAZARI

Molt bona Miquel! Aquest maig per noltros no està sent massa profitòs. No ha estat com altres anys espectaculars i no tenim ni idea de perque potser.

hace 5 años por Edu

hola buenas, se que esto no viene al tema pero necesito ayuda, quiero empezar a pescar jureles y es mi primera vez si alguien me hecha un cable y me dice que hora del dia es buena y que meses lo agradecería muchísimo e estado buscando por internet pero es mejor preguntar a vosotros que supongo que lo sabréis creo entendido que las mejores horas son las de sol y a partir de este mes que viene empiezan pero no se si me equivoco.

hace 5 años por Anónimo

Uep, anem per parts…
Pere, els sardets vaig estar a punt d’anar a SEUR i enviar-los a un Solleric, però després vaig caure que pot ser me passaries se champions pels morros i me vaig fer enrera…. jajaja
Andrés, si, habrá que reservarse vacaciones para el Mayo de 2015. Aunque ya sabes que en esto de la pesca hay pocas reglas ya que los peces son muy caprichosos e imprevisiles. Tengo dos entradas más pendientes de este fantástico mes, espero ponerme al día este finde.
Nazari, si quieres sentir lo mismo que sentimos los que por aquí relatamos nuestras batallitas, cuando tenemos una buena dorada en los pies, no hay nada mejor que dar con ellas sin que te digan el lugar exacto, el día, la hora, la fase lunar, la dirección del viento, el cebo, el montaje, la distancia de la costa, la presión atmosférica, la corriente de fondo, etc… Esto lo hemos ido aprendiendo tras muchas horas de pesca y observando estos y otros elementos.
Edu, que t’he de dir, estic amb aquest comentari després de rebre una foto teva que no es correspon amb es teu comentari… punyetero!!! jajaja… esper aviat la publiquis.
Anónimo, disculpa pero no puedo ayudarte, los únicos que he capturado ha sido de rebote, con el volantín y embarcado.
Salut a tots
Miquel

hace 5 años por Miquel73

Gracias Miquel en fin prefiero estar en el anonimato por diferentes motivos un saludo

hace 5 años por Anónimo

La mejor época para caturar jureles empieza ahora en junio, y se pescan ala fluxa desde embarcación con pluma o cucharilla pequeña, yo antes lo hacía y es muy divertido. saludos.

hace 5 años por NAZARI

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.


*