Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
Maig orader
por , el 12 de mayo de 2014
11 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

El mes de maig és un mes on la mar me gratifica amb bones captures i en pescades memorables que espero poder contar als meus nets quan sigui el moment. Ja l’any passat vaig relatar per aquí una nit amb un repòquer d’orades i sols fa una setmana una orada capturada el primer divendres d’aquest maig. Doncs bé, hem de fer cas a l’experiència i hem d’aprofitar al màxim abans de que la mar s’ompli de gent i vaixells. I així vaig fer.

A principis de sa setmana passada vaig trucar al meu cosí Miquel per si volia venir el segon divendres de maig a temptar a ses amigues orades. Bé, realment li vaig demanar als seus pares, ja que en Miquel té 12 anys i, tanmateix, sa resposta afirmativa de’n Miquel ja la sabia. Li vaig vendre que el divendres passat n’havia agafat una i que una segona m’havia desfet es nus de s’ham. Pot ser sa propera vegada no li crearé tantes expectatives, que si tornam a casa amb un bon frare….sort que al final va anar bé sa cosa.

Eren aproximadament les set i mitja quan vàrem arribar al lloc i el sol encara estava ben alt. Vàrem començar a muntar xismes i va aparèixer un professional calant xarxes a la nostra esquerra i deixant un capçer a menys de 30 metres de sa vorera. Era el mateix de sa setmana passada. Sense comentaris. Un dia en temps m’informaré bé de sa legislació vigent al respecte. En Miquel ja estava avisat que fins que no entrava sa fosca no començaven ses picades. I així va ser, els avisadors de picada ben immòbils i nosaltres aprofitarem per a sopar.

En Miquel volia saber a quina hora picaven, i jo li contava altres experiències de captures ja un poc passades les 22.00. Vàrem començar a pegar-li a ses pipes i a esperar. Una canya la teníem a uns 60 metres del campament i gairebé no veiem s’avissador amb un starlite dintre. Decidirem estirar ses cames i anar fins la canya. Quan estàvem a uns 25 metres vàrem veure que s’avissador estava tocant sa segona anella de sa canya, havia arribat a dalt de tot.

Vàrem córre cap a ella i quan vaig pegar el cop de puntera ja vaig notar que hi havia un peix considerable. Mentre el duia veia clar que era una orada, òbviament influenciat per les sensacions de la setmana passada. No va costar molt treure sa primera del vespre, una princesa que ens va omplir de felicitat i d’il•lusió, tanta, que li vaig dir a n’en Miquel que no seria sa darrera. Sa foto amb sa primera me la va fer ell i tot d’una vaig informar per whatsapp a ses amistats. Eren les 22.40 hores aproximadament i encara quedaven moltes hores de pescar.

Tot seguit revisàrem esques i vàrem treure qualque ham ben net i qualque esca més mossegada per peixets i cranquets. Les canviàrem totes sense perdre ni un minut. Acostumo a fer-ho quan agafo el primer peix ja que segur d’altres pasturen per la zona i cal estar segurs que portam els hams amb una esca en un estat perfecte. Després ens tornàrem a seure amb ses pipes i recordant pescades al mateix lloc on passat un temps es repetien picades d’orades.

Uns tres quarts d’hora després d’agafar sa primera repetirem sa visita de sa canya de més enfora. Tot estava igual i s’avissador estava tal com l’haviem deixat. Quan tornàvem al campament, vàrem veure com pujava s’avissador de sa canya situada just davant del campament, marcant una clara picada. Vàrem esperar uns minuts abans de tocar sa canya ja que cinc minuts abans havíem perdut una bona peça que no va clavar, però que vaig lluitar uns deu metres allà enfora on havia llançat. Pot ser no havíem esperat el temps suficient per a que s’orada s’engolís s’esca i no volíem que es repetís.

Sa puntera es movia de tant en tant i vaig decidir tensar i pegar un cop de puntera. Miquel, ja tenim sa segona. Aquesta va estirar encara més, però quan la vàrem reposar sobre s’arena vàrem veure que era una mica més petita. Ara ja en teníem una per hom, en menjàvem segur.

Encara era prest i, de nou, s’experiència me deia que segurament hi hauria més picades. Tornàrem al campament i es cansament de sa setmana ja començava a fer acte de presència. Si a la una no han tornat picar començam a replegar, ens diguérem. Jo vaig aprofitar per a canviar esques i en Miquel es va seure a sa cadira a vigilar sa canya que tenia ben davant. Van passar uns trenta minuts més i ja s’acostava la una del vespre. De sobte me vaig adonar que en Miquel s’havia pres seriosament es descans i que carregava ses piles fent una becadeta en es moment oportú, tanmateix no piquen…

Des del campament no es veia sa canya de més enfora on havíem agafat sa primera i vaig anar a pegar un cop d’ull. S’avissador estava immòbil allà on l’havia deixat i vaig decidir mirar sa puntera de sa canya. Cony, es fil està totalment destensat i sa canya dreta com un ciri!!! Uep, aquí qualque peix ha vengut nedant cap a sa vorera. Vaig començar a replegar i pareixia que no hi havia res. Vaig replegar més de 30 metres de fil destensat i, de sobte, vaig començar a notar pes i estirades.

Tot seguit tenia en Miquel just devora, sa seva intuició havia decidit donar per finalitzada sa becada ja que no es volia perdre aquesta captura. Tornava a ser una orada, però aquesta més grossa, que amb un poc d’emoció, amb dues carreres just a un pam de sa vorera, la vaig posar en sec. Va ser sa darrera i sa més grossa de sa jornada.

Ja eren la una passades i decidirem esperar uns 20 minutets més per a començar a replegar xismes. Cap més picada vàrem tenir. Al final tres orades ben guapes, dues més que no clavaren i altres dues picades. Sa tornada no es va fer tant dura, ja que estàvem ben contents i satisfets. A les 03.15 vàrem arribar a casa. El que va ser dur va ser passar es dissabte. No me podia dormir de s’emoció, del cansament i de sa coca-cola que sol beure a sa platja per a evitar sa son. No vaig dormir ni tres hores i el dissabte es va fer llarg, però ho tornaria a repetir en voler.

Ja està planificada sa següent sortida per aquesta setmana. Aquesta vegada m’acompanyarà en Carles amb qui l’any passat vàrem fer es repòquer d’orades. A veure si ens va bé sa cosa. Espero també tornar amb n’Andrés i en Xisco abans d’acabar aquest mes de maig màgic.

Salut a tots/es!
Miquel

11 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Comentarios

Enhorabona Miquel, per la pescada i per la manera de contar-ho.
El que puc assegurar és que amb el pescador petit, el dissabte passarem molt de gust de sopar.
Que no sigui la darrera!!

hace 6 años por Esperança

Bones Miquel, enhorabona per sa super pescada! i respecte als professionals que calen xarxes arran de vorera, un dia vaig anar a fer spinning i vaig veure que replegaren una xarxa a a menys de 50m de ses roques, vaig cridar a la guardia civil de porto colom, i e varen dir que ells no ho sabien i que em cridarien en haver-ho consultat, passats 5 minuts em cridaren i em digueren que si l’embarcacio no fa mes de 15m d’eslora, podien calar inclus a damunt ses pedres, aixi que immagina’t, no fa falta t’inforis gare mes.

Salut i pesca

hace 6 años por Anónimo

Molt bona pescada. Una pregunteta… quina esca emprau per la dorada?

hace 6 años por Anónimo

Uep Esperança, quina sorpresa! Estic content de que la disfrutassiu, així dóna gust regalar es peix. Es petit ben aviat les vos durà a casa, n’estic convençut. I no, no serà sa darrera, ahir vàrem tornar a tocar escata. I tampoc serà sa darrera de meva que tastareu. Una aferrada
Primer anònim, idò si que esteim ben arreglats. Ja m’ho imaginava… però no cap dins del meu cap. Un dia passarà una desgràcia i ja veurem com es defensen. De moment, s d’embarcacions que s’han quedat es vespre enmig de mar per haver agafat una xarxa llançada a molt poca aigüa i molt a prop de sa vorera d’una platja…
Esques… moltíssimes: cucs, crustacis, cefalòpodes, etc. basta rebostetjar un poc per san google i segur que veuràs pescades fetes amb multitut d’esques diferents.
Salut!
Miquel

hace 6 años por Miquel73

Molt bona pescada! Així dona gust començar a pescar!
Estic contenc de que vengui gent jove amb ganes d’aprendre a pescar i esper que no sigui la darrera.
Salut!

hace 6 años por Edu

Molt bona Miquel, has deixat els mabres per les orades definitivament jejeje. Has agafat una bona arrancada, a veure si dura un parell de setmaes més.
Enhorabona i sort. En la pesca eh?, que demà el Cholo ha de tocar títol.
Una aferrada.

hace 6 años por PERE74

Enhorabona u a altre vegada mes Miquel. Esta clar que ets un crack. Ja tenc ganes que sigui dissabte per veure-mos i tornar a compartit una altre nit magica.
Andres

hace 6 años por Anónimo

Grande Miquel..gran pescata, gran relato y mejor maestro. El resto del año soñaremos con mayo.
En abrazo

hace 6 años por Andrés

Per parts….
Uep Edu, si, hem de començar a preparar els joves que venen de sa cantera. Segur q

hace 6 años por Miquel73

Disculpau, acabo el comentari…
De moment preparo es meu cosí, però en miquel jr. es posa a plorar quan me veu partir amb ell a sa platja. Segur que en pocs anys ja li tocarà a ell passar es vespre a sa platja amb sonpare.
Bones Pere, sa pesca des mabre és ben entretenguda, però n’agafo de ben pocs, ses orades li ha llevat es «puesto». En xolo bé que s’ho mereixia, i alerta que no ha acabat, dissabte en passaràs de pena…
Andrés! Ja li hem de posar nom en es grup de pesca, com bé va dir n’Andrés. Ja penso en dissabte, mirant windguru, tutiempo, aemet, etc… A veure si agafau una bona orada, estaria més content que si l’agafàs jo.
Andrés! Si, la jornada fue inolvidable. Espero se alargue un poco más. Espero en breve relatar la siguiente, que no fue del todo mal… jijiji
Una aferrada a tots i gràcies!
Miquel

hace 6 años por Miquel73

no me he interado de nada

hace 6 años por Anónimo

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.


*