Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
Orada recercada
por , el 4 de mayo de 2014
1 Comentario | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Des de sa meva darrera entrada “Un bon regal” ha passat molt poc temps i, de fet, en es darrer paràgraf de s’entrada comentava que divendres aniria a cercar ses nostres desitjades orades. Doncs bé, aquesta entrada tracta d’aquesta sortida del primer divendres del mes de maig.

Tot començava fa molts mesos enrere. Es dia de cap d’any, si, dia 31/12/2013, en Xisco, n’Andrés i jo mateix, vàrem anar a llençar ses canyes per platges de Muro es matí de ben prest. Els tres tenim fills a sa mateixa aula i tots tres pescadors, quina coincidència, no? Ens coneixíem de vista quan anàvem a s’institut, però ara ja s’ha convertit en una molt bona amistat, que ha sorgit tota sola, fàcil i amb poc mèrit quan topes amb dues persones com elles.

Ni toc, però ni toc, ja ens ho esperàvem, però ses ganes de pescar ens varen guanyar. Aquest dia vàrem comentar que abans de s’estiu teniem que repetir sa sortida del 2013 a una platja del sud de l’illa, on a vegades surten orades i on l’any passat ja en vàrem posar en sec qualcuna. La idea era fer sa sortida pel mes d’Abril i repetir-la pel Maig i Juny. Qué difícil és posar una data que ens vagi bé a tots i que llavors no es torci per un imprevist. Això demostra el frenètic ritme de vida que portam tots, sempre enfeinats i amb molt poc temps lliure. Això no pot ser bo, però si tens un hobbie com sa pesca estàs salvat, no hi ha millor medicina, ja sabeu de que parlo. Si no fos per sa pesca…

El primer divendres de maig era el dia assenyalat, remarcat amb \”fofi\” en es calendari. Jo vaig fer pont, tenia que estar amb la meva filla petita, també de pont a s’escoleta. Vaig aprofitar es matí per anar a comprar s’esca i quatre xismes que sempre falten, entre i entre, fins a tres parcs vaig portar a na Júlia, que mana més que ningú per casa. Quan estava pagant me va trucar en Xisco donant sa mala notícia que no podria venir per un lleu accident laboral. Cony, ja és mala sort!! Ho teníem tot preparat i amb n’Andrés decidirem no cancel•lar-ho.

A les cinc quedàrem per Palma amb la idea d’arribar a sa pesquera a les 18.30 aprox. Quan va arribar n’Andrés portava una molt bona notícia, va convèncer en Xisco i allà estava ell, encara que no podia llençar ses canyes. Això diu molt d’un pescador, però molt. Esper que a sa propera d’aquest mateix mes pugui venir i ens torni a donar un “banyo” com l’any passat. No perdérem temps i cap es sud s’ha dit. En es camí ja comentàvem com plantejar sa jornada i teníem unes ganes tremendes de posar en remull ses esques i esperar si ses orades feien sonar els picarols.

Abans de les set ja teniem canyes en remull. Primer provàrem amb dos ermitanys que vaig comprar en es mercat ben vius. Encara hi havia un bol sol i pensàvem que es color vermell potent de s’animal sobre es fons blanc de s’arena podia atreure molt bé un bon espàrid. També provàrem amb tita de palangre comprada a decathlon. De fet, no ens va agradar, era molt grossa però tenia sa pell molt gruixada i dura i es rompia quan la manipulava per a estirar-la una mica. Amb americà també llençarem qualque canya.

Es sol ja estava post i ni toc a cap canya. Bé, jo gairebé mai he tengut bones picades abans de fer-se fosc, però mai es sap si sa sort canvia qualque vegada. Abans de fer-se fosc aprofitàrem per a menjar ses bones panades que sa mare de n’Andrés ens haviat fet i també es panet que cadascun portava de casa. També passarem a ses pipes i els “cacavets”, esperant que ses punteres de ses canyes marcassin picada.

Com que no m’agradava com havia quedat sa tita a s’ham i com que no la tocaven, vaig decidir canviar s’esca i tornar a llençar. No feia ni un minut que la tornava a tenir en remull i en Xisco m’avisa de que s’avisador de picada havia marcat una petita picada, havia pujat més d’un pam. Vaig decidir no tocar sa canya i esperar, però com que no repetia vaig pensar que era pel vent lateral fortet que bufava, però no estava del tot segur, quan puja tant de sobte sol ser qualque peix. Bé, vaig tornar a sa cadira amb ses pipes i amb sa conversa a tres bandes.

A les deu del vespre vaig decidir anar a revisar ses canyes i vaig adonar-me que s’avisador encara havia pujat uns dos pams més. Uep, aquí han tocat s’esca! Vaig llevar s’avisador, tancar es fre del rodet, replegar una mica i tensar sa línia amb un cop suau de puntera de canya. Acte seguit ja tenia en Xisco i n’Andrés al costat, que varen venir corrensos quan vaig cridar que hi havia un bon peixet clavat. Per es pes no era cap sard ni cap mabre i per ses estirades pareixia més una orada o un llop. Jo estava convençut que era una orada, però sa darrera vegada va ser un congre ben guapo. Anava replegant i s’expectació era màxima.

Amb es potent frontal de n’Andrés es va poder veure es llom preciós d’una princessa que molt fàcil vaig poder posar damunt s’arena. Ens posàrem molt contents, era sa peça cercada o millor dit, recercada. No era d’unes dimensions grans, però ens va omplir de felicitat a tots. A sa bàscula la pesarem acte seguit i va marcar 910grs. Vaig pronosticar que n’agafariem d’altres, tot recordant es repòquer d’orades d’allà mateix que es maig de 2013 vaig tenir la sort de pescar. Aquesta peça ens va posar ses piles i vàrem canviar esques i tornàrem a llençar.

Jo tenia una canya amb dos hams petits cercant mabres amb koreà i americà. Amb ella havia agafat dos sards petits, que vaig tornat al seu hàbitat, i vaig anar a cercar un peu amb un sol ham gros i plom corregut per a canviar-lo. Quan vaig anar a treure sa canya, vaig tensar i tot seguit notar fortes estirades, però molt fortes, característiques d’una orada. Vaig tornar a cridar als companys, però jo sabia que segurament rompria ja que els bressols eren d’un 0.18mm de Tubertini Gorilla UC-4 i els hams uns Hayabusa daurats del 8. A més, un gran detall… Anotau el que mai heu de fer: abans, quan posava es cuc americà a s’ham petit, vaig adonar-me que es nus de s’ham sortia una mica de s’ham, supòs que quan vaig tensar es nu no vaig adonar-me que el nus havia quedat part en es bressol. Vaig pensar que un mabre no el rompria…

Mentre recollia resava per a que es peix no hagués picat s’ham dolent, però no va haver aquesta sort. Vaig deixar de notar es peix i quan vaig recuperar es peu tenia es bressol però no s’ham, que es va desfer del nus i es peix es va portar com un nou piercing gratuït. No puc dir mala sort, jo diria mal fet. Això és una bona lliçó, esper no tornar a caure amb sa mateixa pedra.

Aquí es va acabar tot, jo no vaig tenir més picades, però si n’Andrés que va agafar un sard que feia sa mida. Una nit de molt poques picades, unes quatre en tota sa jornada. Segurament molt va afectar es fet que gairebé davant nosaltres un pescador professional (suposo i espero) va calar una xarxa per sa sípia que a l’altre extrem de la platja estava a menys de 20 metres de sa vorera. Què passaria si qualque turista s\’aixeca ben prest es matí, es llença a s\’aigua i s\’enreda amb sa xarxa? Sense comentaris.

A la una decidirem replegar xismes, però ja tenim pensada sa propera sortida en aquest mateix mes. Esper que en Xisco pugui venir a pescar i tots tres poguem repetir una jornada com aquesta amb bona companyia, però esper amb millors resultats. Per cert, es xef Andrés la va cuinar a la sal i va quedar mel, quina bona pinta que té.

Salut a tots/es!
Miquel

1 Comentario | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Comentarios

Miquel para mi es un verdadero placer el disfrutar de tus entradas. Esta noche hablaba con un conocido que insiste en que lo lleve a pescar y le he dejado claro que el salir a pescar no es cosa que se pueda hacer con cualquiera, bueno la excepción serian los compromisos ineludibles y por una sola vez, por lo difícil que es encontrar personas con las que compartir el verdadero gusto por la pesca. Todo esto viene por que ya podéis ir buscando nombre para el nuevo Team, jijiji y que tiemblen los mares del sur.
Un abrazo

hace 5 años por Andrés

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.


*