Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
Torrent de Solleric: En Jaume Pinyol mos ho va dir mil vegades!!!
por , el 19 de diciembre de 2012
21 Comentarios | Capturas, Obladas, Salidas, Sargos | twitter twitter

Si una cosa me sap greu, és no haver arribat a temps per a contar-li aquesta pescada a en Jaume de Ca’n Pinyol. En Jaume era una persona major, pescador de tota sa vida, dels que molts d’anys enrera s’afició el feia partir a pescar amb sa somera o sa bicicleta fins a qualsevol punt de Mallorca i que me va donar molts i molts de consells més enllà dels fluorocarbonos i ses canyes d’acció parabòlica. Als darrers anys sempre el trobava assegut a dins es cafè o als predissos de sa plaça, mai oblidaré el seu: “que encara no has probat d’anar a pescar al gorg de’s torrent?. Allà hi he fet pescadasses !!!!! No hi faltis si sa serra s’omple de neu”. Era un homo que sempre tenia sa pesca al cap, en contar-li una pescada volia conéixer tots els detalls, sempre demanava i escoltava atentament tot el que li poguéssis dir.

Segons en Jaume, l’any de sa neu (1956) va ésser s’any que va dur més peix a ca seva, cosa que el va ajudar a omplir sa panxa a ell i a tota sa seva familia a un temps que eren molt durs. El peix aprofitava sa pujada del torrents quan sa neu de ses muntanyes es fonia i pujava desde s’albufera mitjançant sobretot dos torrents, els d’Almadrà i el de Solleric; aquest darrer, es torrent que passava pel seu poble, era on anava en Jaume. Segons contava, sa millor pesquera estava a sa banda de’s pont trencat, allà es feia un gran gorg després d’un salt que  es peix no podia remuntar. Si endevinaves es dia i feies ses coses ben fetes, tenies sa pescada assegurada, només havies de sebre com aguantar-los dins sa pesquera sense escalivar-los.

Vàrem organitzar sa sortida pel dissabte 10 de Febrer, una setmana antes havia nevat per tot arreu de Mallorca, sa serra de Tramuntana estava tota blanca i es torrent anava ben carregat d’aigua, eren ses condicions perfectes. Vàrem partir es meu cosí Manolo i es nebot de’n Jaume, en Rafel.

Teniem una bona tirada per arribar a sa pesquera de’s pont trencat, es camí era molt dolent, ni camí fitxe, ni asfalt, molt de desnivell i perrill de trobar arbres tombats i dificultats de pas. Per aquesta vegada en Rafel va dur en Tòfol, un ase avesat a aquestes excursions i al que vàrem carregar ses beases d’eines i ormetjos de pesca, fins i tot duguerem es motor de serrar per si ens feia falta.

En Tòfol a punt de partir

En Tòfol a punt de partir

Després de dues hores per amunt, arribarem on voliem, es cami no va ésser fácil però ja ho sabiem. Arribarem al pas de’s tarongers, descarregàrem en Tòfol i el deixarem a lloure per que anàs recuperant forces per a sa tornada, en Rafel va decidir quedar aprop per no perdre s’ase de vista:

Fi de trajecte

Fi de trajecte

 

 

Pesquera d’oblades.

Pesquera d’oblades.

En Manolo i jo ferem es darrer tram amb ses motxilles a s’esquena i arribarem a sa pesquera de’s Pont Trencat, es un gorg bastant gros i fondo que té dues caigudes, una just davant on cau un bram d’aigua i una altra que era sa sortida cap a un canal ample i amb l’aigua molt tranquila, al final d’aquest canal era exactament on s’havia colocat en Rafel.

Bram d’aigua

Bram d’aigua

Jo vaig quedar a sa primera pesquera just damunt una gran pedra plana on feia molt bon estar i en Manolo va partir cap a la dreta meva per cercar sa sortida d’aigua cap al canal.

Pesquera Canabuc

Pesquera Canabuc

Manolo’s Place.

Manolo’s Place.

 

En Jaume mos havia contat sa manera com pescava ell i sa nostra intenció era fer-ho tal i com ho havia fet ell tantes i tantes de vegades. No s’havia de grumetjar i s’esca era “especial”, només haviem d’anar alerta amb so suro per que no fes massa cop quan pegàs dins s’aigua. Després de preparar es baix vaig guaitar dins sa pesquera per localitzar on calar i vaig veure una gran càntera que encalçava un calapotí aferrat a sa roca, quan vaig girar es cap per fer-li senyes, el meu cosí ja lluitava un bon peix que va ésser un sard, mos mirarem i amb sa mirada i sense badar boca mos diguerem que allò tenia molt bona pinta.

Jo vaig anar més tira a tira i poc a poc anava treguent peix, en Manolo en canvi no aturava de pujar peixos cap a sa seva pedra, amb una estoneta ja en tenia un bon raig dins un forat:

Es racó de’n Manolo

Es racó de’n Manolo

 

Estava preocupat per en Rafel, quan ja feia un parell d’hores que pescavem li vaig enviar un missatge: “Com va sa cosa bergant?”. Sa seva resposta va ésser: “No me puc queixar, he fet net d’obaldes i ara estic agafant qualque càntera.  Si que tenia raó el tio!!!”.

Es peix va deixar de picar passat es migdia, me va costar “desenganxar” en Manolo de sa pesquera, però poc a poc aplegarem i partirem cap en Rafel que ja tenia en Tòfol a punt per tonar a partir cap es poble. Tot tres xerrarem una estona repetint ses millors picades de cadascun de noltros, férem un parell de fotos de sa pescada de tots tres, vàrem decidir que en Manolo era es guanyador de sa jornada i partirem cap es poble ben contens i havent disfrutat d’un dia molt agradable de pesca.

Foto pescada final

Foto pescada final

And the winner is…..

And the winner is…..

 

Quan passarem per sa plaça de’s poble fermarem s’ase a una senyal de trànsit i entràrem al bar on sempre hi havia en Jaume de Ca’n Pinyol, vàrem demanar unes herbes dolces i brindarem a la seva salut.

Bones festes per a tots!!

21 Comentarios | Capturas, Obladas, Salidas, Sargos | twitter twitter

Comentarios

Que és de bò començar es dia llegint una història com aquesta jajaja. Lo que passa és que crec que has deixat massa pistes de sa pesquera… a sa pròxima nevada trobaràs mig món ficat dins es gorg!! Enhorabona per sa pescada bergants!!

hace 7 años por Andreu Pere

Hola Andreu Pere,

Tú, pel fet d’ ésser conseller, tens molta avantatge damunt els altres, són puestos que coneixes molt bé, el «truco del almendruco» es trobar es dia més apte per aquestes pesqueres.

Salut i bones festes, que ja comença a ésser hora de donar els molts d’anys.

hace 7 años por Canabuc

Bon dia Lalo, que fantástica historia y que bien contada, por un momento me he sentido como si estuviera allí. ¡Enhorabuena!
Felices fiestas para todos y que el año próximo sea más suave que el que dejamos.
Un abrazo.

hace 7 años por Jaime V.

Gràcies Jaume i també vull desitjar-te molt bones festes.

No sé si encara tens es teu fill pel Nord de veres, si encara és així, segur que ja ha vist passar es Papa Noel per avall.

Una aferrada!

hace 7 años por Canabuc

Hola Lalo, mira que venir a pegar es «palo» pes meu estimat torrent, això no t’ho podré perdonar mai.
En Jaumet Pinyol era molt conegut i tothom contava s’anècdota de son pare de’n Tòfol….. el va ensenyar a no menjar i quan el tenia ensenyat, es va morir!!! Li vàren fer un monument a s’entrada d’Estellencs o de Banyalbufar, ara no record exactament quin dels dos pobles però el varen fer fill il·lustre.
Ja he rebut sa invitació pes sopar de germanor que es farà dia 28 però aquesta vegada te vull ben enfora.
Jaume V. aquest cop ens han posat un devora s’altra i podrem xerrar mentre els altres es barallen!!!
Una aferrada.

hace 7 años por PERE74

Lalo, mi hijo ya está por aquí, a vuelto a sus orígenes, o sea, a pescar en playas de arena y no en lagos helados.
Pere, me parece bien que nos hayan puesto juntos en la mesa (siempre que no aparezcan celos extraños)jajaja.
Ya me ireis informando de la cena, no sabía que era dia 28.
Un abrazo.

hace 7 años por Jaime V.

Pere, ja ho hem xerrat massa vegades, tot es peix fins es gorg de’s pont trencat és meu i tota sa tombant desde sa serra fins a la mar teva.
Ademés, no comencis a emprenyar per Consell que n’hi ha un parell que te tenen ganes, desde que vàres fer tot es terme net d’espàrecs i caragols no te volen veure ni en pintura per aquí.
De’s sopar jo tampoc ho sabia però me pareix que no podré venir per que dia 28 he quedat amb so matalasser.
Una aferrada nadalenca

hace 7 años por Canabuc

Jaume, pel sopar ja pots preparar un parell de fulles de paper, millor si són tamany DINA 2000, que aquests quan s’embolicva a contar i a pintar peus per pescar perd s’olla
Salut!

hace 7 años por Canabuc

Tualmon!!! es puta torrent! hi haure de pegar un bot!! Vaja pescada… segur que era a sa desembocadura d’es torrent..SEGUR! Enhorabona!
Jo aquests dies mirare d’aconseguir una canya nova, meam si es reis o pare noel fa bonda…i me du cuaque cosa decent sinos.. paciencia…

Cuando se ha dicho lo de la cena? que es dia 28, me he perdido…

Salut i Bones festes!

hace 7 años por Hakei

Se puede porrar la penultima linea de mi comentario¿???? jajajajajajajjajjaaajja INOCENTEEEEEEEEEEEEEEEEEEE

Hi he caigut de morros…

hace 7 años por Hakei

Pues no estaría mal la cena el 28.
Un saludo.

hace 7 años por Jaime V.

Lalo la entrada un placer en su lectura y contenido. Sirva solo como dato anecdotico que con ella Pescandoenmallorca alcanza la cifra redonda de las 600 entradas publicadas.
En uno de esos pueblos que dice en Pere lo mas que recuerdo es una mula hecha de chatarra, aunque si el dice que es un «ase» lo sera.
Hakei se siente..entre pescadores cuando pican se suele tirar del hilo, ajajaj.
Jaime estoy reorganizando las rutinas diarias y aun así aunque quisiera apuntarme el 28 solo podría ser para servirla. Si a algunos os apetece por mi encantado de cuatro saltos esa noche.
Un abrazo

hace 7 años por Andrés

FELIZ NAVIDAD A TODOS

hace 7 años por lolo

Bon dia,

Gracias Andrés, si te parece, cuando nos veamos, me haces entrega de la placa conmemorativa del hito. Espero que no seas «agarrao» y me endoses el premio que te dio Miquel por acertar el pez rrrarrro rrrarrro que se había zampado la vaca.

En fin, molts d’anys!!!

hace 7 años por Canabuc

Igualmente Lolo, y a ver si este 2013 nos trae buenas jornadas de pesca.

Saludos

hace 7 años por Canabuc

Veo que el mundo sigue en pie 🙂
FELIZ NAVIDAD A TODOS!

hace 7 años por calamaaaar

perdon muy buena pescata se ve que el burro trae suerte donde lo has comprado es gasolina o diesel

hace 7 años por lolo

Gabon Txo, ongi etorri a esta isla y a este foro de medio locos, por mi entrada, seguro que en algún momento has pensado que la ha escrito uno recien fugado del manicomio, jajajaja.
Si, la verdad es que esta escrita con mucha guasa, lo único cierto es la fecha y la pescada que realizamos entre tres cañas en la zona norte de la isla, todo lo demás, imaginación y alegria ante la proximidad de las fiestas.
Soy un fiel seguidor de las andanzas pesquiles de algunos blogs de tu tierra, de ellos he aprendido bastantes detalles que luego he ido adaptando a la mar y a la manera de pescar que tenemos por estos lares. Sientotener que desilusionarte en el tema de los perrones, por estas aguas los de mayor peso rondan el kg pelado, más grandes no se si los hay, yo no los he sacado.
Un saludo y «Molts d’anys»

hace 7 años por Canabuc

Lalo el trato es el mismo que le propuse a Miquel, el día que haga una escapada juntos el berenar y las birras las pago yo. Por que sera que nunca hemos hecho una escapada a pescar tu y yo y nos llevemos bien, jajajaj
Un abrazo

hace 7 años por Andrés

Hola Andrés,

Vale, hablaré con mi colega a ver si nos puede dejar otra vez a Tòfol, pero ya te adelanto que las alforjas van muy llenas y hay que dejar sitio para el pescado a la vuelta, la bolsa de las birras la llevas tu, jajajajaj

hace 7 años por Canabuc

Hola, increíble historia. He estado googleando y no he encontrado referencias a que las Obladas remonten ríos o torrentes!!!.
Es un poco raro, no?

hace 5 años por Anónimo

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.


*