Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
En es temps afegit
por , el 25 de septiembre de 2011
5 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Dissabte de setembre, tempesta d’aigua es matí, de sa que fa bombolla, i un plàcid horabaixa fora vent i núvols però amb es parte meteorològic que es vespre tornava sa tempesta. La mar estava perfecte, segons la meva opinió, per sa meva estimada orada. En Juan m’havia cridat es matí i haviem quedat per després de sopar, per passar unes hores agradables intentant pescar.

Quan sortia de casa carregat de xismes començava a fer gotes i de tan en tant es veia qualque llamp de ben enfora. Totes ses condicions eren perfectes excepte la predicció dels meteoròlegs. Vàrem començar a muntar ormetjos amb ses emprenyoses gotes de gairebé mig litre que ens caien a sobre. No ens haviem adonat i ja havia aturat de ploure, però per la mar es veia una tempesta de llamps que s’atracava de ben enfora. Bé, ja ho veurem, sa pesquera és lo primer…

Ja duiem dues hores pescant i res de res, qualque picadeta, però res. En Joan, amic d’en Juan, que havia vengut a veure si era veritat que feiem pescades bones molt de tan en tant, ja havia perdut s’esperança, però nosaltres dos sabiem que ses peces bones entraven més tard a sa pesquera. Jo li deia a n’en Juan que si els sards no havien fet acta de presència, bona notícia ja que deixarien menjar a ses orades… teories meves… Passats deu minuts vaig agafar un sard de mida, amb s’ham ben engolit, que no vaig poder indultar. Boques!

Un poc més tard, rondant les 23:30 hores, vàrem detectar una petita picada a una de ses meves canyes. Vaig deixar passar més de quinze minuts fins que vaig decidir treure-la. Tenia es salabre davall de ses penyes de s’altra canya meva, però com que m’imaginava que no era res serio, no el vaig anar a cercar i vaig decidir treure sa canya. Vaig tensar i vaig notar un poc de pes, però quan vaig començar a replegar vaig sentir una forta estirada. Vaig decidir anar treballant d’enfora es peix i, per damunt ses penyes, anar fins en es salabre. No recordava que en Juan tenia una canya seva llançada abans del salabre. “Juan, saca tu caña rápido!”. Sa mala sort va ser que replegant va enganxar sa meva segona canya (és sa primera vegada que en passa!) i no la va poder treure.

Es salabre ja no el podia emprar i només tenia una opció, tancar carrete i aixecar s’orada per llançar-la damunt ses penyes. Era una bona berganta i me temia el pitjor: “Miquel, aquest peix el perdràs…ja pots anar resant…” Tenia raó, la vaig aixecar i vaig haver d’agafar es bresol. S’orada va rompre i me va caure damunt dels peus. Quan me vaig acotar per agafar-la va botar entre dues penyes i allà es va quedar una estona, mirant-me. No hi podia arribar. Llavors, amb un cop de mar va agafar aigua i es va perdre per allà d’on venia. Ni vaig flestomar, m’esperava aquest final.

Després de comentar sa “jugada” amb els Joans s’activitat va baixar molt. A la una del vespre, quan ja ni recordàvem el so dels picarols, sa meva altra canya va marcar una picada descomunal, massa per ser una orada. Abans d’agafar sa canya comentàvem que podria ser un tallahams/siboga (anjova en castellà). Dies anteriors n’havien pescades a spinning per la zona i es mateix vespre ens havien tallat tres bresols com si fos mantequilla. Vaig donar sa canya a n’en Juan i jo vaig baixar a preparar es salabre. La va lluitar pocs segons ja que va rompre fàcilment. Era un bon peix, però no anàvem a cercar aquesta espècia, haguèssim muntat finals d’acer…

Ja començava a flestomar per s’orada perduda ja que s’atracava s’hora de partir cap a casa. Vaig començar a treure una canya per ja desmuntar-la i quan replegava vaig veure picada a sa segona. Vaig acabar de replegar i vaig córrer cap a ella. Tenia es salabre ben preparat i els nirvis a cent, a veure que serà. Va repetir picada dos cops i vaig decidir agafar-la. No hi havia dubtes, era una bona peça. Podria tornar a ser un tallahams, però ja hagués tallat. Estirava moltíssim i ja teniem ses apostes fetes. Es cor a 100 i es salabre als meus peus. A sa segona va entrar en ell una preciosa orada que va pesar 1.5Kg (i, com podeu veure, de llargada tres pams… del meu fill). En es temps afegit, ja que estava replegant.

Salut a tots/es!

Miquel

5 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Comentarios

Molt bona Miquel!
Si no fos per tu,es pescandoenmallorca estaria aturat. Noltros duim unes sortides amb molta mala sort!

hace 8 años por Edu

Per cert! No val possar de mida la ma des nin, que així pareixen mes grosses!! Jajajaja

hace 8 años por Edu

Gràcies! Era una orada de tres pams!!! I si fos de sa germaneta…. de vuit pams!!!
Això va per ratxes… bé que ho sabeu. Hi ha vegades que s’encadenen sortides amb èxit una darrera l’altra i llavors períodes de frares amb incidències de mala sort. Si ara heu passat per aixó, aviat comença sa vostra ratxa d’èxits i entrades a aquesta web. El més important és insistir-hi i tenir paciència, i a vosaltres això no vos falta. Sort!
Miquel

hace 8 años por Miquel73

Me pensava que aquesta era sa mateixa sortida i veig que és una altra. Enhorabona Mesinho …por que porque señor de las doradas!!!
Una abraçada.

hace 8 años por PERE74

Hola Miguel aunque con retraso gracias por tan bonita entrada. Las peripecias que en ella cuentas bien al pelo con la «Teoría del Gafe» que mantiene el Edu, sencillamente creo cuando un pez nos gana la pelea es por que algo hemos hecho mal. El buscar los errores y prevenir para que no vuelvan a suceder también es disfrutar de la pesca. Aunque seguramente que nos sorprendan por otro lado.
Un abrazo

hace 8 años por Andrés

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.


*