Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
La fi de la mala sort
por , el 3 de febrero de 2011
10 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas, Sargos | twitter twitter

Passat aquest estiu vaig decidir que quan arribés es fred canviaria sa pesca nocturna des de platja a sa pesca des de les zones exteriors als ports. D’aquesta forma evitaria una mica més el fred gelat i pesco més còmode, més arressarat i més a prop de la civilització.

I així vaig començar a fer a partir de mitjans de novembre de l’any passat. De ca meva a sa pesquera sols hi ha uns 400 metres, així no fa tanta vessa agafar els xismes quan ja es fa fosc. La zona, un port del sud de l’illa de Mallorca.

La primera sortida va anar prou bé, amb un sard de 900grs (el més gros que mai he agafat) i d’altres que vaig tornar al seu hàbitat perquè feien rialles comparat amb el primer. Aquí teniu sa foto, de mala qualitat degut al mòbil i per falta de llum. Es bòtil no és de 33cl, vos ho promet.

Sard

La segona sortida pintava pitjor ja que hi havia unes bones ones, encara que no bufava gens de vent. Vaig canviar de lloc ja que on havia pescat la setmana anterior hagués agafat un bon xop. A més, el meu company de pesca, en Juan, pescava a la zona més arressarada i vaig decidir anar a la seva vora, així podiem fer una xerradeta mentre esperàvem ses picades. Mai havia pescat a aquella zona i, sa veritat, me va sorprendre.

Vaig tenir moltíssimes picades, però al tenir un fons ple de roca (i amb qualque clapa d’arena) el peix s’enrocava tot d’una pegava. En un moment donat, en Juan m’avisa del moviment del punter de la meva canya, la vaig agafar i quan comenc a replegar tot d’una li coment “Juan, esto es grande”. Vaig pujar per damunt ses pedres de s’escollera, però no hi veia gaire bé, sense lluna. Pareixia que es peix venia cap a jo ja que en certs moments pareixia que l’havia perdut. Això no pareixia ni una orada ni un sard, les peces que cerc. En un moment ja el tenia gairebé a sa vorera. El llum de ses faroles des port me varen deixar veure es tros de llop que duia. Ses ones no facilitaven sa complexa tasca que me quedava, pujar-ho damunt sa pedra. I aquí sa primera mala sort, vaig aixecar-ho, vaig agafar es bressol (d’un metre i mig) amb sa mà esquerra i quan ja tenia es peix dos metres fora de l’aigua… vos ho podeu imaginar, es bressol es xapa (un fluorocarono tubertini gorilla UC4 de 0,30mm) i es peix torna allà d’on venia. En Juan i jo no mos ho podiem creure… Era molt gros, mínim uns tres quilets, però aquest no el vaig pesar, malauradament.

Sa setmana següent vos podeu imaginar on estava. El vespre encara era pitjor, amb molt de vent i moltes ones. Abans de tornar cap a casa, en Juan i jo vàrem decidir llançar dues canyes a s’entrada des port, per evitar sa corrent que teniem a l’exterior. Es vent cada vegada era més fort i sa pluja va començar a fer de ses seves. Ja estàvem a punt de partir quan sa meva canya va delatar una bona picada. Quan la vaig agafar, es fil es va enganxar per una senyal, però en Juan el va poder desanganxar. Quan vaig poder tensar vaig notar unes estirades molt grans, però molt. Es bressol s’havia enganxat amb qualque corda o cadena de qualque mort. Notava el peix al final de la línia, però estava ben enganxat. Per a compartir-ho més, vaig passar sa canya a ses mans d’en Juan, tampoc s’ho podia creure, quina mala sort! I ja en van dues.

No vaig poder tornar-hi fins a finals de desembre. Cinc hores i cap picada, no ho entenia. Dia 8 de gener, un dissabte de lluna creixent (sa que més m’agrada per pescar de vespre), vaig tornar-hi. Com sempre, en Juan també hi era. Feia dues hores que pescava i ni menció de picada. A les deu del vespre, en Juan me comenta que creu haver vist una picada a sa meva canya. Esper una mica i ho verifico, agafo tot d’una sa canya per evitar enrocar i tot d’una veig que es tracta d’una bona peça. Tremolava per a que en es camí de tornada no s’enroqués es baix, però aquesta vegada hi va haver sort. Vaig treure, per fi, sa primera orada, i dic primera ja que no seria sa darrera del dia. Aquesta si que la vaig pesar, un quilet gairebé clavat.

Després de ses rialles i ses fotografies vaig tornar a llançar cercant es mateix lloc. No feia una hora i tornava a repetir-se sa picada, però ara era una orada de 1,1 Kg, pesats. En Juan i jo no ens ho podiem creure, però aquí no s’havia acabat. Una hora més tard en Juan va agafar sa tercera, també d’un quilet.

Ja a la una del vespre, a punt de plegar, la meva canya marca una bona picada. S’animal estirava en ganes, molt més que ses orades anteriors. Ja m’imaginava treure una orada com ses dels nostres amics de Pescando en Mallorca, però no. Va ser un verderol gros o, més ben dit, una sirviola petita, que va pesar 900 grs. Aquí teniu ses fotografies, sa primera amb ses tres orades germanes i sa segona amb es peix que va acabar en es meu forn, dues orades i sa sirvioleta.

Dorades i sirviola

Ses tres dorades

Disculpau per partida doble. Primer, per sa pallissa que vos he donat i, segon, esper que a partir d’ara ses fotografies siguin de millor qualitat. Aquesta setmana canvio d’operadora de telefonia i de terminal mòbil. Esper poder tornar a repetir similar pescada, encara que me conformo en manco.

Feia temps que tenia ganes de poder fer una entrada en aquest magnífic bloc. A la fi ha arribat, però ha costat moltíssim. Sa pesca és insistir, provar coses (esques noves, muntatges, pesqueres, etc…) i aprendre dels errors i, si hi ha sort, de les bones jornades com aquesta. Un gran pescador, en Toni, campió del món, sempre recordaré que un dia a la seva tenda me va dir “Cada vegada que vaig a pescar aprenc qualque cosa”. Se m’ha quedat gravat, per qualque cosa deu ser. Salut a tots i enhorabona a n’Andrés i n’Edu, qui fan possible que poguem compartir les nostres experiències.

Miquel

10 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas, Sargos | twitter twitter

Comentarios

Enorabona Miquel! Bona pescada i esper que ja s’hagi acabat la maldició.

hace 9 años por Edu

yo mai e pensat que es pogues pescar unes peçes tan bonas a les afores dels ports aixo es alucinant per no dir increible pero be.(jo mai e fet una pescata a la borera de el port)i que sigui tan bona.

hace 9 años por luis

Gràcies Edu! A veure si prest en puc repetir una com aquesta. Sa intenció és agafar una orada de ses guapes, una «reina» amb sa vostra nomenclatura. Hauré de tenir molta paciència per a que això passi. Salut i gràcies per sa publicació.

hace 9 años por Miquel73

Luis, tot l’any hi ha peix dins els ports. No tot són llises. Hi ha, de destacable, orades, sards, llops, mabres,… I, a més, n’hi ha tot l’any, encara que depen de sa època pots tenir més bones jornades de pesca. Has de saber, però, que està totalment prohibit pescar dins del port. Pescar des del martell exterior del port i llançant cap a fora del port no és el mateix i és totalment legal. Es vespre hi ha molt de moviment d’entrada i sortida de peix en es port. I allà hem d’estar nosaltres per aprofitar-ho.

hace 9 años por Miquel73

por q se borran mis comentarioS????

hace 9 años por nico

Miquel…jo que me pensava que havies pescat un poal de mabres!!!… i resulta que només són 4 pexorrins jajaja!!!!
Enhorabona «campeón» i a veure si ens veim un dia per sa platja, encara que sigui per cel·lebrar sa copa del rei pel Madrid jijiji!!
Una abraçada i no facis enfadar n’Edu, que té ses orades geloses.

hace 9 años por PERE74

Uep Pere,… es poal de mabres era per despitar i enredar es personal… jaja!!! Sa veritat és que ja estic fart de celebracions, tenc més ganes de pescar que de celebrar. N’Edu, de moment, no està enfadat, crec, però segur que m’ho tendrà en compte… jaja!! Una aferrada fiera!

hace 9 años por Miquel73

Hola Miquel, los pescadores siempre estamos de mala suerte y mas si sales con algún caperruttt del otro lado del túnel. Ademas de asegurarte el bolo puede pasar cualquier cosa. Por ejemplo que se rompa el cubo del grumeo en el maletero,jajajajajaj.
Piezas de ese porte y en Enero ponen los dientes muy largos y hacen añorar las playas.En la ultima foto hay una dorada recién sacada, todavía esta viva y con las aletas levantadas.
Saludos y buena pesca

hace 9 años por Andrés

Hola Andrés, hay que saber elegir a los compañeros de pesca!! Mejor sólo que acompañado de un caperrut que sólo enreda. ¿A que tus mejores pescadas las haces sólo? jajaja.
Me gusta más el lanzado desde playa, pero sólo lo puedo practicar por la noche ya que de día tengo un buen entretenimiento de 15 kilos que ya aprende a manejar «es gambaner». En invierno en la playa te congelas y por eso el cambio temporal a otras ubicaciones como las escolleras de los puertos. En breve volveré a probarlo, ya os contaré… aunque sea un bolo, un cero o un «frare» como seguro habrás oído decir alguna vez.
Saludos y espero ver algunos sargos tuyos.

hace 9 años por Miquel73

ha vale asique siempre ai pescado en el puerto pues mañana 6-2-11 me voy a pescar al dique del oeste por la mañana apartir de las 9:00 asta las 2:00 y tengo prepatado gambas,coreano,chipiron,i sardinas trituradas como grumeo despues por la tarde me voy con un viejo amigo al lado del portixol espero que me valla bien i saludos miquel73

hace 9 años por luis

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.


*