Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
El que bé comença millor acaba
por , el 8 de junio de 2014
5 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

El dissabte de la final de la champions en Xisco, n’Andrés, en Carles i jo mateix gaudirem d’una jornada de pesca que aquí relatam. A uns ens agrada més el futbol que als altres, un són dels blancs i altres blaugranes, però el que tots tenim clar és que ens agrada més pescar que qualsevol espectacle futbolístic.

Com ja sabeu, en Xisco, n’Andrés i jo tenim els fills/filles a la mateixa aula i, a més, tots tres en tenim dos cadascun i amb edats gairebé calcades. Poder planificar una jornada de pesca és tot un via crucis, però suposo que quan els fills siguin un poquet més grans serà més fàcil. Aquest dia no va ser una excepció i vàrem haver de fer jocs malabars per a poder organitzar-ho tot. De fet, ells dos són els que varen haver de fer més sacrificis, i aquí els hi vull agrair.

Sa veritat és que sa jornada començava prest ja que havíem quedat per dinar amb ses respectives famílies. No podia començar millor, compartint taula i gaudint d’una paella que no va sortir del tot malament (no té mala pinta, no?), fàcil si es brou estava fet amb peix de roquer pescat per un mateix. Vàrem dinar tard i sa sobre taula la vàrem allargar amb una bona ensaïmada i gelat. Gairebé només ens va quedar una horeta per a preparar xismes i sortir cap a sa platja.

Ens vàrem trobar amb en Carles i partirem cap al lloc habitual de pesca, amb s’il•lusió d’agafar qualque bona orada i disfrutar del que més ens agrada, per molta champions que es jugàs per terres portugueses. En Carles feia pocs dies ja s’havia estrenat amb un parell de bones orades (relat que per aquí trobareu), en Xisco ja té experiència amb elles, però n’Andrés mai ha tengut sort amb orades de bona talla i tenia aquesta assignatura pendent. De camí cap a sa platja ho comentàrem ja que sabíem que probablement ens tocaria lluitar amb qualcuna d’aquestes vists els resultats d’aquest mes de maig.

Sabiem que es peix no es començava a activar fins passades les deu del vespre, però arribar en claror és fonamental per a seleccionar on ubicar-te a la platja i per a poder muntar canyes i xismes de forma més còmoda. A les 20.30 ja teníem canyes en remull i continuàvem amb les altres. Ja de fosca vàrem tenir ses primeres picades, com era d’esperar.

El primer afortunat vaig ser jo. S’avisador va marcar picada i vaig decidir agafar sa canya ja que sa puntera marcava estirades continues. Vaig clavar i per es pes i ses estirades vaig pronosticar sa primera orada, però no gaire grossa. Mentre replegava es peix pegava unes bones estirades i tot feia pensar que venia una orada cap a nosaltres. Doncs no, va ser un sard de més de mig kilet que segur era és sard més fort de sa zona, ja que ens va enganar a tots.

Ses picades varen començar a repetir-se, però sols a ses canyes de n’Andrés i meves, capricis de sa pesca. N’Andrés va treure un sard palmer que no vàrem poder salvar ja que venia ben angolit. Després me va tornar a tocar a jo. Una picada i una forma de moure sa puntera de sa canya que ens feia pronosticar sa primera orada del vespre. Sa clavada prometia un bon peix i ses posteriors caparrotades també. S’animal va lluitar molt amb fortes estirades, no volia venir a fer-mos companyia. Quan la posàrem en sec vàrem veure que era s’orada més forta de la zona, va fer uns 800 grs, però va lluitar com una reina.

Ni recordàvem sa final que es jugava. De fet, sols hi pensàrem al rebre whatsapps on gairebé es celebrava es títol dels matalassers. Després li va tocar a n’Andrés, una forta picada a una canya que tenia a poca distància. El resultat inesperat, una saupa ben grosseta. Bé, pes brou de sa propera paella que farem a s’estiu. Tot suma.

En Xisco i en Carles ben avorrits, sense rebre cap picada, cosa ben rara ja que pescam amb ormetjos molt similars i amb sa mateixa esca. Estic segur que a sa propera vegada els hi tocarà a ells agafar peix. Jo vaig treure un altre sard, un poquet més petit que es meu primer i que no va donar tanta brega com s’altre. S’activitat de picades començava a baixar i encara que teníem cinc peces, cap era la cercada, una bona princesa amb uns bons morros.

Els merengues despertaren ben aviat amb es gol salvador del seu central, a veure si fa el mateix en es mundial… Tot seguit de rebre aquests whatsapps on el Madrid forçava sa pròrroga, en Xisco va veure que s’avisador d’una de les canyes de n’Andrés pujava un pamet. Ells dos anaren a veure sa canya mentre jo estava fermant un ham. Sa canya no va tornar a marcar picada i n’Andrés va començar a replegar. De sobte va notar un pes important, però sense estirades. A més, el que fos, venia de costat, no de front. Jo estava acabant de posar s’esca a s’ham i vaig sentir els crids d’en Xisco, “es una dorada”, que donava llum a la mar. Vaig anar-hi corrensos i una preciosa princesa de 1.4Kgrs s’estava arrebossant d’arena en els peus del seu pescador, un feliç Andrés que, per fi, havia agafat una bona orada. Ens abraçarem tots plens d’alegria, tant el pescador com els companys, això és sa pesca, gaudir dels teus resultats i dels dels teus companys, millor que si fos un esport d’equip.

Era s’orada de sa dècima, ja que al mateix temps el de 100 quilos feia el gol de la victòria. Una bona historieta per a contar als nostres nets. Ja no hi va haver temps per a res més, s’activitat va baixar en picat i res més vàrem treure. Va ser una nit rara, amb poques picades, però va ser una nit amb tot s’equip al complet, que molt costa poder convocar, i mira que ganes d’anar a pescar no en falten. Aquí es va acabar es dia, que bé va començar amb un dinar d’amics i que millor va acabar amb una jornada de pesca amb amics i amb n’Andrés aixecant sa seva primera bona orada (segur que en Casillas no va sentir ni una dècima part de s’alegria de n’Andrés, i no crec que “la dècima” els hi fes tanta il•lusió com sa primera).

Salut a tots/es!
Miquel

5 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Comentarios

Enhorabuena a todos, entre paellas y noches de pesca el que me atrevería a bautizar como Baby Team se lo pasa en grande y nos muestra la verdadera esencia de esta locura que es la pesca desde costa.
Un abrazo y a seguir dando les caña

hace 5 años por Andrés

Vaya pinta que tiene ese arróz!!

hace 5 años por NAZARI

Sou genials i el relat es precios!

hace 5 años por tomeu

Miquel si ja va ser un gust pescar amb voltros, m,he tornat a emocionar llegint el relat.
Gràcies Miquel per compartir la teva sabiesa i paciencia en aquest món tan apasionant de la pesca.
(Xisco la próxima segura que es la tuya)
Esperem que sigui el principi de més nits emcionants
Andrés

hace 5 años por Anónimo

Bones, anem per parts,
Andrés, gracias. No está nada mal esto del “baby team”…jajaja. Cuesta poder coincidir todo el equipo, por eso disfrutamos las pocas salidas que podemos hacer al completo. Ahora viene una epoca de pesca compleja, ahbrá que pasar al roquedo, la arena mejor compartiarla con la descendencia. Un abrazo.
Si Nazari, no estuvo mal, como todo y como la pesca, si le pones ganas y máxima atención obtienes buenos resultados.
Gràcies Tomeu, feim el que podem, m’agrada relatar ses jornades, així queda per sempre i d’aquí uns anys les podrem lletgir.
Andrés, el gust és meu. A les primeres converses de pesca que compartirem els tres ja vaig adonar-me que tenia devant dos apassionats com jo. Així dona gust fer sortides amb vosaltres. Ja tenc ganes de repetir, però haurem d’esperar a fer-ho des de qualque roca de les que ja tenim en ment. Una aferrada.
En tenc una pendent de publicar, quan trobi un forat la faré. Andrés, ponle las pilas a tu hijo, que tiene una muy buena salida pendiente de contar, o más de una…
Salut a tots
Miquel

hace 5 años por Miquel73

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.


*