Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
Orada de final d’agost
por , el 29 de septiembre de 2013
3 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Demà farà un mes que vaig fer sa pescada que ara vos contaré. Ha estat sa darrera vegada que he tret de la mar qualque peix significatiu, però esper aviat torni a disfrutar amb una peça desitjada.

Era un dimarts, el darrer del mes d’agost, i estava de vacances estiuenques. L’objectiu era intentar repetir s’orada que l’any passat ja vaig treure per aquestes mateixes dates en el mateix lloc i amb sa mateixa esca. De totes maneres, feia comptes pescar un màxim de tres horetes ja que hi anava tot sol i sabia que per aquestes dates es peix no està molt actiu.

Eren les deu del vespre passades quan vaig arribar a sa pesquera. Només volia llançar una canya, realment me feia vessa muntar una segona. Així vaig fer i ben aviat ja tenia s’esca en remull.

No hi havia gens d’activitat, sa canya immòbil i s’avisador ben quiet, com si pescàs dins una piscina. A s’hora vaig revisar s’esca i estava intacte, la vaig tornar a llançar allà mateix. Passaven els minuts i començaven els primers badalls, això se farà llarg, pensava. Sort que un amic me va venir a veure, suposo estava ben avorrit per casa, ja passades les dotze. Vaig treure i s’esca intacte, però vaig decidir canviar-la. Es company me va demanar per què ho feia, jo li vaig dir que ja feia massa temps que estava dins l’aigua, que perdia molt es seu poder d’atracció, és sa meva teoria, ses meves manies.

Vaig tornar a llençar allà mateix, però ara amb s’esca ben fresca i lluenta. Estàvem ben entretinguts fent sa xerradeta i ja tenia s’hora màxima marcada en es cervell. Si a la una no han picat, cap a casa. A la una menys cinc minuts s’avisador es va aixecar tímidament i després d’esperar una estona, vaig decidir agafar canya per a replegar. A sa primera ja es veia que hi havia peix allà enfora i ja li vaig dir al company que seria una orada. Pegava unes bones espolsades i tenia que aturar de plegar de ses seves embestides.

M’imaginava un animal ben gros. En Joan es va posar en es salabre i me va ajudar a treure aquesta princesa que més bé pareixia una reina per sa lluita que va donar. Venia de morros; de fet, quan la vaig aixecar per es bressol es va desenpescar, per això va donar tanta brega. Aquí la teniu tot d’una treta i després de cuinar-la. Aquesta vegada li va tocar tastar-la a un amic que ja feia temps me donava indirectes de quan podria menjar peix meu. Ara ja en tenc dos més en llista d’espera, hauré d’anar a pescar per a no tenir-los enfadats.

Salut a tots/es!
Miquel

 

DSC00669

3 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Comentarios

Hola Miquel, lo tuyo es la pesca en estado puro. Como siempre gran relato, buena captura y esta vez aderezado con una buen cocinar, Enhorabuena.
Este fin de semana he tenido el gusto de saludar y dar de cenar a tu cuñado y ayer martes estuve hablando con un director de banco que me dio recuerdos tuyos y con el que estuve hablando un rato de pesca.
Un abrazo

hace 5 años por Andrés

Hola Andrés, gracias! Ya hace un mes de esta captura, las tres veces que he vuelto, nada destacable, aunque no era con las mejores condiciones. Espero este mes tocar escama, ya os contaré.
Mi cuñado flipó con la pizza, volverá, y puede que la próxima sea con mi familia, que ganas no faltan. Ya arreglaremos cuentas tu y yo del tema comisión, jijiji
El director me lo encontré en las Palmeras y, al saber que trabajaba en Algaida, le pedí si te conocia. Quien no te va conocer a ti!!!!
Una abrazo
Miquel

hace 5 años por Miquel73

Miquel, esper que es director des banc no li demanàs on vius per enviar-te es cobrador “del frac” jajaja!!!
Tens una paciència que bé es mereix aquesta orada i moltes més.
Salut.

hace 5 años por PERE74

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.


*