Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
Orada amb molta il•lusió
por , el 21 de agosto de 2013
9 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Molt bé record sa captura de sa meva primera orada. La cercava feia anys i per fi havia arribat, ja creia que no n’hi havia per a sa meva zona de pesca. Els bots d’alegria que vaig pegar! No se si a vosaltres vos passa, però a jo, el fet d’agafar un bon peix en una nova zona de pesca, o amb una nova esca, o amb un nou muntatge, me dóna molta més satisfacció que agafar-ne cinc en una zona ja coneguda, amb s’esca i muntatge habituals. Idò d’això tracta aquesta sortida.

De ben nin vaig començar a practicar sa pesca submarina, tenia uns 12 anyets, o menys. A vegades amb els amics anàvem a una zona més apartada de la civilització on record un fons espectacular de brots de posidònia, nacres enormes, arena plena de mabres, roques amb pops i crancs, etc. Aquest record es mantenia viu quan amb es llaüt de monpare i passàvem per sobre, es fons pareixia que era el mateix, intacte amb el pas del temps.

Feia anys tenia pensat en anar-hi a fer un poc de surfcasting, però mai tenia s’oportunitat. Aquesta mateixa setmana me varen deixar sol ja que sa dona i els fills anaren a Palma a veure els padrins. Era sa meva oportunitat, o ara o qui sap quan… Vaig preparar xismes i vaig començar a caminar. Una hora fins arribar a sa pesquera. Des de ses roques es fons pareixia el de sempre i diverses clapes d’arena estaven justet a sa distància de llançat.

Abans de res vaig llançarme a l’aigua per a inspeccionar el terreny i per a refrescar-me, que una bona suada havia agafat. S’aigua estava ben neta, el vent venia de terra i el fons era meravellós, tal com el recordava. De fet, no vaig sortir de l’aigua de buid. Vaig agafar un popet ben guapo, que segur es podria traduir amb qualque altre peix… un llop, pot ser? Ja ho veurem. De fet, al final no el vaig fer servir, el tenc congelat, amb ses cames tallades, ben aviat el faré servir.

Eren gairebé les dotze del matí i vaig llançar sa primera canya, amb tita gaditana licrada i congelada, no tenia s’esca que més m’agrada per s’orada. Llançar des de les roques no és gens senzill i es dificulta molt llançar allà on volem. No va anar allà on volia, però pareixia que no havia caigut damunt sa posidònia. Ja va bé, així.

Crec que no feia ni deu minuts i vaig veure pujar es picarol. No pot ser, deu ser aquest vent, que havia començat a reforçar. Vaig començar estar més al tanto de sa puntera, però no pareixia picada. Estava entretingut muntat sa segona canya i es picarol va pegar a s’anella de sa canya, havia pujat del tot. Vaig botar fins a sa canya i en agafar-la ja es notaven ses estirades d’un peix.

Jo mateix me deia, que no s’enroqui, que no s’enroqui… i per sort no es va enrocar. Jo estava en remull damunt sa tenassa, per a evitar que en acostar es peix es tallés es bressol amb sa roca. Per ses estirades ja m’esperava una orada o un déntol, que segur també en pasturen per aquesta zona (els haurem de provar a partir de s’octubre…). Va ser sa meva amiga orada, amb uns tons preciosos, que vaig acostar. Ja la tenia damunt sa tenassa, però ella estirava cap a la mar, cap allà d’on venia. Amb un poquet de paciència, però sense pardaletjar, la vaig treure i la vaig tenir fora de l’aigua. Aquí la teniu, una preciosa princesa que me va fer una il•lusió enorme, tant com sa primera que vaig agafar, o més.

Ja podia tornar a casa, una bona orada i un pop, però volia provar coses. Vaig fer proves amb eriçó. Es muntatge va quedar collanut i per llançar no va tant malament, però no vaig tenir picada. Es vent va reforçar molt i no podia pescar amb l’avisador de picada i ses punteres de ses canyes no s’aturaven de moure. Era prest i vaig decidir menjar s’entrepà i cercar altres pops mentre sa canya pescava.

No hi va haver més sort. En replegar sa canya, bressol tallat a s’altura de s’ham. Posaria sa mà en es foc que una orada feia temps que estava enganxada i que amb ses dents i queixals havia romput es 0.30mm de fluorocarbono. Un cop ja vaig contar a aquesta web que me va enrocar una orada i vaig llençar-me a l’aigua. S’orada estava immòbil en el fons, sense estirar, com si esperàs al seu bon jesús… Un comportament curiós. Bé, pot ser va ser una morena o un congre, però en aquest cas crec que m’hagués enrocat es plom a part de xapar es bressol.

Bé, ses sortides no parelles d’aquest estiu acaben bé. Sa primera “orades estiuenques”, sa tercera “llops estiuencs”, sa quarta un bon frare i sa cinquena aquesta altra orada. Aviat faré sa sexta, suposo que magre serà. Ja que alguns de per aquí no poden o no volen anar a pescar, ja ho faig jo per ells.

Salut a tots/es i bon estiu!

Miquel

9 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Comentarios

Eres un crack Miquel!!!

hace 6 años por Anónimo

Molt ben escrit, Miquel. Enhorabona per s’orada i per s’entrada 🙂

hace 6 años por ignatius

Miquel gracias por regalarnos una entrada tan bonita. La he leído un par de veces y la verdad que es una gozada repasarla. Describes muy bien tu forma de entender la pesca. No importa te diga que comparto esa filosofía de pesca, el imaginar, crear, probar, fracasar y volver a intentar engañar un pez están divertido como convertirlo en pescado.
Un abrazo

hace 6 años por Andrés

Aleguen me puede explicar lo de la licencia por Internet pues yo pague 14 euros saque un empreso de pago me pregunto si es válido porque me amigo llo hizo personalmente y le han cobrado24 euros alguien me puede ayudar

hace 6 años por Anónimo

Andrés!!!, ya le puedes pedir que se quede algunas de tus morenas que vas sobrado y haces el cupo cada vez jajaja.
Me parece que se ha cambiado de equipo:
Miquel, estàs fet una BALE.
Salut.

hace 6 años por PERE74

anonimo creo que lo de la licencia es 24 euros si quieres la tarjeta fisicamente. si sólo quieres el papel impreso son 14. Saludos Anonimo2
PD: bona pescada i molt be contada

hace 6 años por Anónimo

Gracias amigo

hace 6 años por Anónimo

Hola Miguel , un relato buenisimo, a ver si cogen nota los de aqui ?????? un abrazo pescadores ( Juan Lorenzo )

hace 6 años por Anónimo

Bones a tots, massa anònims per a poder contestar…
Ignatius, gràcies, escriguent faig memoria i torno a disfrutar de sa captura, d’aquí el resultat.
Andrés, gracias, si la pesca solo fuera sacar la caña del coche, comprar cebo y lanzar al mar ya hace años lo hubiese dejado. Hay miles de detalles a tener en cuenta para intentar mejorar y esto es lo que mantiene vivo lo que yo diría es más que un hobbie. Un abrazo.
Pere, ses morenes no son lo meu, però de cranquets n’estic fins adalt. En Bale només me guanya en sou, però jo en pesca. Una aferrada sulleric
Salut i bonda!
Miquel

hace 6 años por Miquel73

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.


*