Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
Orada Sant Joanera
por , el 26 de junio de 2012
5 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Diuen que la nit de Sant Joan és màgica i ho començo a creure. Sa setmana passada en Joan i jo planificàvem sa jornada de pesca per a dissabte dia 23 de juny, però hi havia un aspecte important a tenir present: Espanya-França a les 20:45. M’agrada es futbol, però sa pesca sempre passa davant. En Joan, però, no es volia perdre es partit i tenia la intenció de venir a pescar tot d’una acabés es match.

Dissabte matí, en arribar al lloc on pretenia pescar es vespre, vaig veure que es vespre podria donar resultats. Amb es vent de llevant havíem fet bones pescades i esperava que no girés es vent abans de començar a pescar, i així va ser. Vaig arribar a sa pesquera a les nou, massa prest ja que encara hi havia molt de llum, massa. Sense presses vaig muntar una canya, vaig fermar els hams, vaig preparar s’esca i cap a s’aigua s’ha dit, eren devers les nou i mitja, i Espanya ja anava 1-0.

El vent seguia de llevant, bona cosa, i vaig passar s’estona observant s’avisador de picada ja que a aquesta hora no seria d’estranyar agafar qualque vaca, escorpora o altres peixets que no eren el trofeu que perseguia. Per sort cap peix d’aquest va molestar s’esca i aquesta no la vaig haver de canviar, ni revisar. Qualque guiri s’atracava i me demanava “big fish?”, ja que veia es poal només amb aigua. Feien conya es reputes.

Quan ja era ben fosc i havia passat una hora aproximadament, vaig veure que es picarol pujava no suament uns dos pams. Uep Miquel! Al tanto! Eren les 22.30 aproximadament. Vaig atracar-me a sa canya per observar es moviment de sa puntera. Aquesta repetia estirades no molt fortes però feia moure sa puntera com…. una orada, serà veritat? Com que es repetia s’acció de sa puntera vaig agafar sa canya, abans que s’enrocàs, i quan vaig tensar vaig notar peix a l’altra banda del nylon. Al principi pareixia una peça menuda, però tot d’una vaig notar un bon animal.

No puc aturar de replegar degut al fons tant abrupte i rocós que hi ha. Es fre del rodet ben tancat, no li donc ni un metre, i sols jugo amb s’acció de sa canya. En moments ni podia replegar per por de rompre, estirava sa canya cap enrere per a tal d’aguantar el peix i evitar sa seva escapada cap al fons. S’adrenalina a tope i suant com mai. Miquel, això no es pot escapar! Tenia es salabre ben preparat i vaig baixar fins gairebé tocar s’aigua. Quan tenia es peix a uns 10 metres li vaig veure es llom preciós i per sa forma es veia clar que no anava errat, era una orada.

Aquests metres finals són de passar una penada. Quan la tenia gairebé als peus va fer una carrera cap el fons i vaig haver de baixar una mica sa canya per por de rompre. Ja estava rebentada i era es seu darrer intent de fuga. A sa primera va entrar en es salabre. No vaig cridar, me vaig contenir, però sa sensació és indescriptible. Eren les 22.34 quan la vaig treure de s’aigua. Llavors un seguit de coets dedicats a s’orada, no crec que fos pel segon gol de sa vermella, ni per sa canya de la sort d’un solleric.

Mitja hora més tard va arribar en Joan i va començar a flestomar quan va veure s’animal. Ses tres més grosses que he agafat mai sempre ha estat sense companyia. Curiós. Al manco va disfrutar amb es partit o, millor dit, amb el resultat. Hagués partit cap a casa, però vaig voler fer companyia a n’en Joan. Vaig tenir una segona picada que me va enrocar i vaig deixar a n’en Joan pescant amb un peix d’aquests que no vull ni anomenar (s’enfaden els que s’embruten ses mans grumejant) en es seu poal.

Va passar els 2.5 Kg i tenia s’estòmac ple de eriçons i crancs. Es meu cosí Miquel me va ajudar a fer-la neta i aquí el podeu veure amb s’animal. Segur que ben aviat les agafarà ell tot solet. De moment li agrada sa pesca i m’acompanya sovint en s’estiu. També li agrada es peix i sempre accepta si el convido a menjar sa pescada.

Salut a tots/es!

Miquel

El futur pescador

En es salabre

Reina!

5 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Comentarios

Amb un peixot d’aquets, menjam tota sa familia! jaja Enhorabona makina!!!

hace 7 años por Xisca26

Hola Miquel, esta noche decir que prevalece la pesca sobre el fútbol pudiera parecer un sacrilegio y aunque estoy casi como todo el mundo de contento para mi es mas la pesca que el fútbol de largo. Debo ser de los pocos españoles que he tenido que currar esta noche,jajaj. Cuida a ese futuro pescador que tiene planta y de momento ya sabe ponerse para la foto, no como otros con muchos años que se ponen nerviositos,,,
Un abrazo

hace 7 años por Andrés

Hola Andrés para que no pareccas el único bicho raro te diré que la primera parte del partido estube viendo Bob Esponja, (eso sí cambiando cuando oía los gritos de los vecinos)
A sí que en mi caso es peor que el tuyo que el furbol no está el segundo si no el tercero,je,je.
Un abrazo y muchos animos.

hace 7 años por javi

Miqueeeel ets un punyetero!!! Enhorabona per aquesta orada tan maca. A mi avui fa una setmana justa que me varen requisar ses canyes devers les 9’30 des vespre i a veure quan hi podré tornar. Abans he pogut fer quatre sortides (una ja publicada) i les he posades dins sa gelera per cuinar-les en tenir un moment. Pensa que la ROJA ha estat campiona jejeje!!!
Una abraçada.

hace 7 años por PERE74

Hola a tots/es, Xisca, aviat passarà en es forn, hi ha un bon dinar i haurem de convidar a sa família, els de casa no donarem a basto…
Andrés, diria que la mayoría de por aquí pensamos igual, supongo que la mayoría de hobbies tiran tanto como la pesca.
Pere, enhorabona campeón, ja veuràs que més aviat del que penses podrás publicar una nova entrada. Ara si, amb dos sa cosa es complica una mica més. Jo enguany he sacrificat es dormir per a poder pescar una mica.
Salut!
Miquel

hace 7 años por Miquel73

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.


*