Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
Orades de vacances
por , el 21 de septiembre de 2011
5 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas, Sargos | twitter twitter

Fa uns tres mesos vaig penjar ses canyes per una temporada sense saber quan les començaria a despenjar. Sa nova distracció que tenim per casa és un àngel i permet a son pare fer mini sortides de pesca per a matar es cuc, encara que sigui sacrificant hores de son. A ella li dedic aquesta entrada, i a sa mare, que després me deixa fer una becadeta després de dinar.

Aquesta entrada és de diferents mini sortides del mes d’agost passat en que he estat de vacances residint a sa costa sud mallorquina. El primer dia que vaig despenjar una canya va ser un matí de ben prest, després d’un biberó. A pocs metres de casa vaig llançar una canya a una llengua d’arena rodejada de roca i posidònia on es mes de maig vaig tenir una picada brutal i que va acabar enrocada. En una hora ja tenia una orada d’un quilet que no vaig indultar i vaig portar a casa ja que feia temps que no menjava peix.

Sa segona sortida va ser dos dies després al mateix lloc i hora, i amb el resultat d’un sard de mig quilet. Sa tercera ja va ser bastant més divertida i no resumiré tant. Va ser al mateix lloc i a la mateixa hora, però amb resultat diferent. La picada no fou molt forta i creia que era un sardinyol (o sard de clauer com diuen d’altres de per aquí), però en tensar es nylon tot d’una vaig veure que allà darrera hi havia algú amb més presència. Per sa forma d’estirar jurava que era una orada. La vaig lluitar poquet ja que tot d’una es va enrocar… “Cagondell Miquel, com no s’ha d’enrocar amb tanta roca i posidònia!!!”

Eren devers les vuit del matí i no hi havia molta gent circulant per allà. Es repetia el mateix del maig, on vaig rompre per es bresol… Això no podia tornar a passar…s’aigua ara no estava freda i no tenia excusa. Encoratjat vaig anar a casa corrensos i me vaig armar de careta, tub, “patos” i un salabre. Havia deixat sa canya bastant tensada i vaig enganxar un tornet pel fil ja que davall de l’aigua aquest no es veu ni de conya. Amb es tornet en sa mà vaig anar nedant fins sa clapa. Es nylon estava enredat per sa base de sa posidònia. Cercant i seguint es nylon, me vaig rebentar de tantes immersions, vaig veure darrera sa podònia una preciosa orada que quan me va veure va començar a pegar unes bones estirades. Me va costar, però en poc temps ja la tenia en es salabre. Va pesar 1,6Kg.

Una altra sortida és del diumenge de l’anada de la supercopa. L’any passat vaig acabar embafat de futbol i me vaig estimar més llevar-me tres horetes de son i temptar ses orades. Quan feia una horeta que pescava sa canya va marcar una picada. Com que no era gaire cosa vaig decidir anar armant un nou ham i així donava temps en es “sardet” a acabar d’engantxar-se. Passats un minuts vaig decidir tensar i vaig veure que sa cosa era més seria del que pareixia. Me va fer pegar una bona suada, però una orada de 1,3Kg vaig poder treure amb es salabre. Vaig esperar una mica més i al final vaig agafar un altre sard de mig quilet.

Deu dies després d’aquesta darrera sortida vaig tornar al mateix lloc i a les mateixes hores. Aquesta vegada no anava acompanyat des meu amic Juan i estava ben tot sol. Rondant les dotze i mitja del vespre vaig tenir una forta picada. Algú sap el motiu pel qual hi ha dies que ni mouen sa puntera i d’altres que dobleguen mitja canya? Bé, ho vaig passar “punyatero” per a treure-la ja que va lluitar molt. De fet, un jove es va oferir a ajudar-me ja que veia que canya a sa dreta i salabre a s’esquerra pareixia massa. Finalment vaig poder pujar una altra orada de 1,3Kg.

Això que estau llegint ho vaig escriure ja fa unes tres setmanes, però sa feinada que hi ha per casa, es cansament i un poc de “perreria” sempre ha estat s’excusa per a no fer-ho. Ho faig avui, mentre el Barça juga amb el València (malament anam…). A aquestes sortides d’agost afegiré una de principis de setembre on els sards no aturaven “d’empipar” i no deixaven menjar a ses orades. El resultat foren cinc sards, dos dels quals feien uns 700grs. Va ser un dia entretengut de pesca amb en Juan, amb moltes picades. També vaig enrocar un peix a mig camí de replegar i segurament era una orada o un sard ben gras i amb molta mala baba.

Mai solia temptar orades l’agost, però veig que allà segueixen. Esper que quan ja no hi hagi tant de moviment de barques i gent per la mar encara hi siguin i hagin engreixat una mica més. Jo esper que s’àngel segueixi igual i pugui allargar una mica més ses sortides.

Salut a tots/es!

Miquel

5 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas, Sargos | twitter twitter

Comentarios

Hola Miquel, como en otras ocasiones, enhorabuena no solo por las capturas y la narración de estas entretenidas y prolificas entradas, si no que también por eeste «angelito» que hace más tus delicias y las de los tuyos. Por otra parte y luego no digas que no te advertimos mi «muy buen amigo» Canabuc y yo, ¡¡¡ DEJA LOS P…. SARGOS TRANQUILOS!!! ja,ja,ja.. y si no, también nos puedes indicar donde estan y nosotros, gustosamente, te haremos el favor de exterminarlos. Bueno nada mas, solo decirte que yo ahora me he propuesto «eliminar» la raza de llampugas de las costas norte de la isla y vistos los resultados, creo que lo voy a conseguir. ja,ja,ja!!!!. Salut per a tots.

hace 8 años por PEDRO64

Enhorabuena Miquel, pensaba que las doradas ya habían partido como los guiris.

hace 8 años por javi

Hola Miguel, a los que de verdad nos gusta el mar y la pesca a poco que podemos todos saben donde estamos.ENHORABUENA por la buena crianza de la tropa y por tan entretenidas pescatas.
Siempre es un placer leer tus entradas.
Un abrazo

hace 8 años por Andrés

Enhorabona per tot Miquel, ses sortides i sa family.
Estàs fet un fenómeno en tots els sentits.
Una abraçada campeón.
Pere

hace 8 años por PERE74

Gràcies a tots!
Pedro, per aquí al sud n’hi ha ben poques de llampugues, deixa-les baixar del nord!!! Te promet que els propers sards el tornaré a mollar (després d’una bona besada pels morros)… o, al manco, no els publicaré. jajaja
Javi, creo que estas han fijado su residencia por nuestros fondos (tendrán comida de sobra). Desde el mes de enero que estamos sacando. De hecho las dos últimas tenían huevas (supongo que lo son, dos bolsas de color rosáceo-anaranjado y ubicadas por donde hacen sus necesidades). ¿Están ahora en desove? A ver si llegamos a final de año repitiendo éxitos.
Andrés, es difícil hacer entender esta pasión… tu bien que la has sabido trasladar a tu hijo… el mío sólo piensa en cangrejos, nemos y demás bichos marinos…
Pere, es fenómeno és un que vesteix sa samarreta blaugrana i l’anomenen «la pulga»… jajaja… ho sabies, no?

Salut!

Miquel

hace 8 años por Miquel73

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.


*