Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
Insòlit o, al manco, curiós
por , el 6 de mayo de 2011
3 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Aquesta entrada no és gaire destacable per ses peces capturades, però per dues simples raons he decidit publicar-ho. Per una banda, demostrar que no sempre ses sortides acaben tant bé, respecte a captures, i que moltes vegades tornam a casa amb es poal buid o amb s’objectiu inicial no assolit. Per altra, contar el que me va passar, que ho trob graciós i gairebé insòlit.

Tot va començar es darrer divendres del mes d’abril. N’Edu va acceptar sa meva proposta d’anar passar una estona es vespre temptant els peixos. Sa veritat és que no s’ho va pensar molt, tenia pesquera, com jo, que volia oblidar-me un poc de sa setmana laboral. A les nou del vespre vàrem començar a pescar. Ses condicions atmosfèriques varen canviar a darrera hora i hi havia una llevantada important amb ratxes molt fortes que, fins i tot, me varen tirar una canya. A més, sa pluja intermitentment feia acta de presència amb el que arriba a molestar.

Així i tot, vàrem continuar pescant. No feia ni deu minuts que teniem llançada una canya i vàrem veure que estava destansada. Vàrem pensar que era el vent, però quan la vàrem revisar vaig notar que estava enrocada. No notàvem peix darrera, però vàrem decidir deixar-la enrocada i amb es fil ben tensat, per si hi havia “algú” darrera.

Passats uns deu minuts vàrem veure que sa canya ja no estava tan forçada i vaig decidir agafar sa canya. Vaig estirar i pareixia que tenia una corda o una xarxa ja que pesava molt, com a massa per a ser un peix. Al veure que podia replegar, encara que amb molt d’esforç, n’Edu va baixar amb es salabre a ajudar-me. Hi havia moments que pesava més que d’altres i pensava que era una ferrasa, però no. Era un pop enorme. Amb molta manya n’Edu ja el tenia dins es salabre. Aquí teniu es bergant que va pesar 3Kg.

El pulpo Mou

 

Després de ses fotos i d’intentar girar-li es cap per tal d’inmovilitzar-ho (quina forçada que tenia s’animal) vaig llançar s’altra canya. Vaig cometre un greu error. No recordava que es nylon de sa bobina del rodet era nou i vaig llançar amb un plom de 130grs amb tota sa meva ànima. Com que es nylon no estava ben estirat a sa bobina es va produir el que solem conèixer com a “peluca”. Va sortir molt de nylon al llançar i es va fer un bon embull que quan va passar per s’anella superior va quedar frenat es llançament i es fil es va xapar. Es peu amb plom, ham i uns metres de nylon de sa bobina varen desaparèixer en direcció al llançament.

Després de flestomar una estona i de més de dues hores sense picades, una canya ens va marcar una clara picada. Quan la tenia a ses mans ja m’imaginava que era, però no era gaire grossa. I ho dic en femení ja que es tractava d’una orada viva… i ben viva, quan va veure es salabre ens va mostrar es llom i va escopir s’ham… venia mal clavada. No passa res, no sempre hem de tenir sa sort de cara… consol de pescador.

Es temps va empitjorar bastant i vàrem decidir replegar. Llavors, quan ja era a casa, sentia ploure a voler. Una retirada a temps, una victòria. No ens vàrem fer mal i vàrem passar una bona estona amb bona companyia. Qué més volem? Fins ara, res d’insòlit i inexplicable, però no vos he enganat. Ara bé lo bo.

Es dia següent havia quedat amb es meu company Juan. La mar estava perfecte i sense vent, unes condicions molt bones de pesca. De picades molt poques, menys una molt forta que va lluitar uns segons en Juan però que va escopir s’engany… ens passa molt sovint… no se què pot fallar, però ho trobarem, segur. Feia ja unes dues hores que pescàvem i sa meva canya feia un moviment molt rar. No era un pop, però tampoc pareixia un peix. Estàvem en Joan, en Pedro i dos coneguts pescadors de sa zona, mirant sa canya i pensant què fer… si esperar una mica més o si agafar sa canya.

Al veure que es moviment de puntera es repetia vaig decidir agafar sa canya… “no hi ha res”, vaig dir, i vaig començar a replegar. Quan duia uns 20-30 metres replegats vaig començar a notar una estirada i tremolor de peix. “Pedro, prepara es salabre!”. Tot d’una va aparèixer es llom d’una orada. A sa primera no va entrar en es salabre, ni a sa segona… no volia entrar… era rar ja que pareixia que havia enganxat una canya del costat. Es veia més nylon penjant del peix… al final, amb l’ajuda d’un segon “salabrista” (es pare d’en Miquel, una futura promesa de sa pesca) la vàrem poder treure.

Què passava? Doncs bé, amb més llum vàrem poder aclarir es misteri. Realment no havia pescat una orada, havia pescat es peu del dia anterior que havia pescat una orada. Es veu que es plom havia caigut just on estava es peu que vaig perdre divendres i es va enganxar amb ell. El que no sabré mai és el temps que s’orada estava enganxada, però supòs que feia temps ja que va arribar rebentada i amb s’ham ben engolit. Curiós, no?

Bona pesca a tots!

Miquel

S'orada re-pescada

 

3 Comentarios | Capturas, Doradas, Salidas | twitter twitter

Comentarios

muy curioso jajaja y discrepo con q la entrada no es muy destacable un abrazo y enhorabuena!

hace 8 años por Nico

Molt bona aquesta entrada Miquel, realment entretenguda i insolita tambe..jajajaj!!!! Enhorabona per ses peces!! Saluts i bona pesca

hace 8 años por cati

Hola Miquel, he sentit més d’una història de déntols que han aconseguit fugir de qualque palangre dels pescadors i ha acabat surant per damunt s’aigua fins que qualque «dominguero» els ha trobat. A sebre els peixos que acaben morint d’aquesta manera.
Enhorabona i m’agradaria saber, si aquest pop no debia ser es que va fer creure a tots que el Madrid passaria a sa final!!!… muerte al pulpoooooo jajaja!!!
Una abraçada.

hace 8 años por PERE74

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.


*