Envía una historia Webcams Perdederos Contacta Más .
Acceder
Registrarse
Recordar contraseña
Pescando en Mallorca
La posidònia
por , el 16 de Julio de 2009
Sin comentarios | General | twitter twitter

Avui tenc el plaer de poder mostrar-vos un article que tenia redactat l’amic Gil Garau Jaume sobre la posidònia, si teniu algo de temps, llegiulo, hem pareix molt interesant. També tenc molt material audiovisual d’en Gil de una excursió amb una “barca de bou” i ho publicaré, per compensar el texte llarg, d’aquí poc. Moltes gràcies a Gil per tot.

Si alguna vegada has passejat per la platja, es segur que l’has vista i encara que l’has vista moltes vegades, el més segur, és que saps poc d’ella. Si vols mirar-la amb uns altres ulls i sabre com és i els beneficis que ens dona, aquí te donarem la informació bàsica per conèixer-la.

El primer que em de sabre és que la posidònia no és com nosaltres comunament l’hi anomenam una alga, la posidònia és una planta superior com qualsevol de les terrestres. Aquesta planta ocupa el 0’07% de l’ecosistema marí del mediterrani, fa uns 100 milions d’anys era terrestre que va colonitzar el mar. Per fer arribar l’oxigen de les fulles a les arrels te uns conductes que també li serveixen per mantenir-se vertical a la llum. La fondària en que és pot trobar la posidònia depèn de la quantitat de llum, de la transparència de les aigües i dels corrents del mar, a la posidònia l’hi agraden les aigües calmades i està a una fondària des de pocs metres fins a 50 metres de profunditat. La posidònia per instal·lar-se a un lloc on només hi ha arena han de passar 600 anys, la recuperació a escala humana és irreversible, i com a molt poden tenir una vida de 4000 anys.

Les praderies de posidònia tenen un creixement vertical i horitzontal. El vertical és dona quan el nivell de l’arena puja a causa de l’aport d’aquesta de manera natural, ja sigui per la rotura de roques, cornets i altres closques. L’horitzontal va tapissant el fons d’arena. El creixement de la posidònia és molt lent, el creixement vertical és de 0,5 a 3 centímetres cada any i el creixement horitzontal és de 5 a 10 centímetres cada any. La reproducció d’aquesta planta pot ser de dues maneres per la pol·linització de les flors i del fruit que en surt, nesqui una nova planta ò per la rotura d’una fulla i que aquesta arreli a un altre lloc. Com que el medi aquàtic és molt complexe és difícil que surtin noves plantes. En el cas de la reproducció per pol·linització, el fruit necessita de 6 a 9 mesos per fructificar. El fruit de la posidònia és com una oliva, aquesta espècie d’oliva quan és desprèn de la planta va surant a merçé dels corrents, passat un temps aquesta oliva és desfà i el pinyol cau en el fons i si troba bones condicions crea una nova planta.

Fins ara em xerrat de com és i on viu la posidònia ara entrarem en que ens ajuda, que ens aporta i els perills que pateix.

Les praderies de posidònia són les causants de que s’eviti l’erosió de l’arena, és a dir, evita que la arena fugi del fons que després passarà a ser l’arena de les platges, i la manera que ho fa és com les plantes terrestres, amb les arrels és fixen la terra i no deixa que és mogui. Si la posidònia no hi fos l’arena fugiria cap el fons i desapareixerien les platges. Aquesta planta proporciona 100.000 tones cada any d’arena a les nostres platges, aquesta arena prové dels cornets i petits animals amb closca que viuen a les fulles de la posidònia i quan és moren la seva closca cau al fons i per el moviment del mar la closca és va esmicolant formant l’arena.

Sempre em tengut present que em de preservar els grans boscos perquè són els grans pulmons de la nostra terra, però la posidònia també és un pulmó amagat davall el mar, ja que mentre que una hectàrea (10.000m2 ) de bosc desprèn a l’atmosfera 12 tones d’oxigen cada dia, una hectàrea de posidònia desprèn a l’atmosfera 21 tones d’oxigen cada dia. Veient aquest estudi un se’n dona conta que seria una gran sortida per el problema del canvi climàtic. El problema és com fer que creixi més aquesta planta submarina i la solució és igual que amb qualsevol planta de la terra, donant-li abono. Les nostres aigües són pobres en ferro i aquest ferro és necessari perquè les plantes converteixin el diòxid de carboni en oxigen. Així una manera d’arreglar aquesta mancança seria fer un abonat massiu al mar de ferro, cosa que s’ha estudiat i és té present, però com sempre el problema és econòmic.

El problema de la posidònia és la quantitat d’agents negatius que l’hi afecten, com les ancores dels vaixells, els pesquers arrossegadors (barca de bou), abocadors a la mar i la contaminació d’aquesta. La mortalitat de la posidònia anual es d’un 11%, mentre que el naixement és d’un 5%, es a dir, és mor més que en neix. Els estudis diuen que en 10 anys les praderies de posidònia disminuiran un 50% així que sinó les cuidam tenen les hores contades, tenguent en compte que a les balears tenim les praderies més sanes i espectaculars del món seria una llàstima que desapareixesin.

Sin comentarios | General | twitter twitter

No comments yet.

Leave a comment

Necesitas loguearte para comentar en tu nombre. En otro caso, aparecerás como anónimo.